Els Montcada, després de marxar de Tortosa
Ot III de Montcada fou també pare de Pere de Montcada i de Luna (18) i de Guillem Ramon de Montcada i de Luna (18), que van casar sos fills Mateu de Montcada i de Vilaragut i Orfresina de Montcada i Ribelles (19) i que van morir sense fills. Van deixar hereva la subbranca valenciana dels barons de Xiva, que van ser després marquesos d’Aitona, iniciada per Joan de Montcada i de Luna (20), que va morir el 1461.
Els fills de Joan de Montcada i de Luna van ser Guillem de Montcada i Vilaragut, bisbe, i Pere III de Montcada i Vilaragut, pare d’Hug de Montcada i Cardona (23) i de Gastó I de Montcada i de Cardona (24), entre altres.
Hug de Montcada i de Luna (23), nascut en el 1466 (o 1476), va morir al combat naval de Capo d’Orso, a les costes de Nàpols, el 1528. Des de la infantesa era membre de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (que va substituir els Templers). Va lluitar al 1496 contra els francesos al Rosselló, va entrar a l’exèrcit de Gonzalo Fernández de Córdoba, a qui va acompanyar a Itàlia i es va distingir per les seues proeses, que va repetir contra els berbers. Nomenat general per Carles V, va fer capitular la plaça de Tournai (1522), per la qual cosa l’emperador li va donar el virregnat de Sicília. El 1524 manava l’esquadra espanyola encarregada de conquerir la Provença, i després d’algunes victòries, va ser derrotat per l’almirall Andrea Doria i fet presoner en un segon combat, fins que va ser alliberat el 1526, després del Tractat de Madrid. Represes les hostilitats el mateix any, es va apoderar de Milà i de la Llombardia i es va presentar a Roma, on va alliberar el papa Climent VII, assetjat al Castell de Sant’Angelo, després d’haver-li fet prometre que abandonaria el partit de França. Com que el Papa no va complir la promesa, no es va ocupar de reprimir el sacco de Roma que realitzaven els soldats imperials (1527). Assetjat a Nàpols per les flotes francesa i genovesa, va intentar un atac contra els assetjadors, en el qual va morir.
Gastó de Montcada i de Cardona (24) fou clergue de Tortosa abans d’heretar de son germà Joan i casar-se. Eulàlia Duran esmenta que potser la relació entre els Montcada i els Despuig vingués per ell. El succeí son fill Joan II de Montcada i Tolsà (25), que va morir als voltants de 1535. Joan de Montcada va ser nomenat gran senescal hereditari d’Aragó per Ferran II, títol més aviat honorari en aquella època, i Carles I el va fer comte d’Aitona el 1523 i cap de la justícia de Sevilla.
Índex | Renaixement | Diàleg | Col·loquis | Despuig | Transmissió | Tortosa |