Estem sols
L'inici del quint col·loqui ens presenta una situació poc natural: Fàbio arriba a casa de Lúcio, troba encara que Lúcio i don Pedro estan dormint o s'acaben d'aixecar i que a la casa hi ha un silenci absolut. Al cap d'un moment, en iniciar la conversa, don Pedro diu que poden començar a parlar sobre el tema que els preocupa, la guerra civil catalana, perquè, a més, estan sols. De fet, si es queden a casa és per aconseguir intimitat en una conversa que tan fàcilment pot esdevenir polèmica.
Però és poc natural que algú arribi a casa d'uns altres, entri i els faci aixecar, però que s'estalviï de parlar dels criats, de la resta de la família... D'una banda, en altres col·loquis es busca qualsevol excusa per donar sensació de quotidianitat -aquells mercaders que s'acosten...-, mentre que ara s'evita qualsevol referència als habitants que, per força, havien de viure a la casa de Lúcio. Hem de pensar que estem parlant d'un cavaller que ha estat procurador de la ciutat abans de ser armat, que par tant ha de demostrar tenir bons costums... i que deu viure en un casalot o en un palau de dimensions considerables, amb la família i el personal de servei. Ara bé, això demostra, en certa manera, el tipus de relació familiar que existia en l'època moderna, en el qual la família era més una eina de reproducció social i d'ajut mutu que no pas una relació fonamentada en sentiments .
Índex | Renaixement | Diàleg | Col·loquis | Despuig | Transmissió | Tortosa |