Al principi era la paraula

Les ensenyances de Jesús són cristal·lines. Els clàssics del cristianisme “no gosaven afirmar res que no estigués nítidament declarat en les Escriptures”, i a fer-ho  i ensenyar-ho de bona fe, sincerament, “consisteix la veritable ciència de la teologia”. És possible sentir-se en comunió amb la Trinitat sense ser capaç d’explicar amb els tecnicismes de la filosofia en què es distingeixen el Pare i el Fill, ni què significa la processio del Paràclit. O es creu o no es creu. El dogma no corre perill, si la caritat està segura. L’important és un cor net, i la meta de tots els nostres delers estarà en el fet de purgar l’ànim de les passions, “de la gelosia, l’enveja, l’odi, la supèrbia, l’avarícia, la luxúria..., i en el fet d’aconseguir els fruits de l’Esperit: l’amor, l’alegria, la pau, la paciència, la bondat...”. Crist és el llenguatge (“In principio erat sermo”, tradueix Erasme) que arravata amb la força de l’amor. A imatge seua, el teòleg tampoc ha de “parlar de les coses de Déu sense passió”, sense emocionar-se i emocionar a qui l’escolta, sense transformar-se un mateix i proposar-se transformar els altres, incitant-los a obrir-se a l’esperit, a obrar segons la caritat: la tasca del teòleg “més consisteix en els afectes de l’ànim que en argumentacions i més es mostra en viure bé que en argumentar bé”.

Francisco Rico. El sueño del humanismo. Madrid: Alianza Editorial, 1997. Col·lecció “Alianza Universidad”, núm. 754. pàg. 117-118.  

Índex Renaixement Diàleg Col·loquis Despuig Transmissió Tortosa