Al principi era la paraula
Les
ensenyances de Jesús són cristal·lines. Els clàssics del cristianisme “no
gosaven afirmar res que no estigués nítidament declarat en les Escriptures”,
i a fer-ho i ensenyar-ho de bona
fe, sincerament, “consisteix la veritable ciència de la teologia”. És
possible sentir-se en comunió amb la Trinitat sense ser capaç d’explicar amb
els tecnicismes de la filosofia en què es distingeixen el Pare i el Fill, ni què
significa la processio del Paràclit. O es creu o no es creu. El dogma no
corre perill, si la caritat està segura. L’important és un cor net, i la
meta de tots els nostres delers estarà en el fet de purgar l’ànim de les
passions, “de la gelosia, l’enveja, l’odi, la supèrbia, l’avarícia, la
luxúria..., i en el fet d’aconseguir els fruits de l’Esperit: l’amor,
l’alegria, la pau, la paciència, la bondat...”. Crist és el llenguatge
(“In principio erat sermo”, tradueix Erasme) que arravata amb la força de
l’amor. A imatge seua, el teòleg tampoc ha de “parlar de les coses de Déu
sense passió”, sense emocionar-se i emocionar a qui l’escolta, sense
transformar-se un mateix i proposar-se transformar els altres, incitant-los a
obrir-se a l’esperit, a obrar segons la caritat: la tasca del teòleg “més
consisteix en els afectes de l’ànim que en argumentacions i més es mostra en
viure bé que en argumentar bé”.
Francisco Rico. El sueño del humanismo.
Madrid:
Alianza Editorial, 1997. Col·lecció “Alianza Universidad”, núm. 754. pàg. 117-118.
Índex | Renaixement | Diàleg | Col·loquis | Despuig | Transmissió | Tortosa |