La representació occidental de la Xina moderna: orientalisme, culturalisme i crítica historiogràfica

Abstract

La percepció que des d'Occident s'ha tingut de la Xina com a ens històric ha evolucionat al llarg dels segles. La Xina va passar de ser un país de prodigis i meravelles en el món medieval i una cultura refinada i erudita al començament de la modernitat europea, a convertir-se en una nació sense història ni progrés amb el pensament il·lustrat del final del segle XVIII i començament del XIX. Els primers historiadors de la Xina són, de fet, representants dels grans imperis occidentals del final del segle XIX, i la seva obra percep la Xina des de posicionaments epistemològics que s'inscriuen molt clarament en el pensament colonial i orientalista característic d'aquell període. La història escrita durant tot el segle XX, malgrat que s'ha esforçat per superar els prejudicis del passat, no s'ha deslliurat completament d'alguns dels recursos representacionals i els estereotips que el món occidental ha assumit sobre la Xina i l'Àsia oriental des de la Il·lustració. Només en les últimes dècades ha aparegut una historiografia crítica que ha denunciat les problemàtiques inherents del discurs elaborat sobre la Xina, tot i que no ha aconseguit resoldre-les completament.

The West's perception of China as a historical entity has evolved over the centuries. China has gone from a country of miracles and marvels in the medieval world and a refined and erudite culture in early modern Europe, to become a nation without history or progress since the Enlightenment of the late 18th and early 19th centuries. The first historians of China were, in fact, representatives of the great Western empires at the end of the 19th century and their work perceives China from epistemological positions that clearly form part of the Orientalist and colonial thought that was characteristic of the period. History written throughout the 20th century, despite the efforts made to overcome the prejudices of the past, was unable to distance itself completely from some of the resources used in representation or the stereotypes that the Western world had come to accept about China and East Asia since the Enlightenment. Only in recent decades has a critical historiography appeared to denounce the problems inherent in the discourse produced on China, and even this has failed to address them fully.

La percepción que desde Occidente se ha tenido de China como ente histórico ha evolucionado a lo largo de los siglos. China pasó de ser un país de prodigios y maravillas en el mundo medieval y una cultura refinada y erudita a principios de la modernidad europea a convertirse en una nación sin historia ni progreso con el pensamiento ilustrado de finales del siglo xviii y principios del xix. Los primeros historiadores de China son, de hecho, representantes de los grandes imperios occidentales de finales del siglo xix, y su obra percibe China desde posicionamientos epistemológicos que se inscriben muy claramente en el pensamiento colonial y orientalista característico de aquel periodo. La historia escrita durante todo el siglo xx, aunque se ha esforzado por superar los prejuicios del pasado, no se ha liberado completamente de algunos de los recursos representacionales y los estereotipos que el mundo occidental ha asumido sobre China y Asia oriental desde la Ilustración. Sólo en las últimas décadas ha aparecido una historiografía crítica que ha denunciado las problemáticas inherentes del discurso elaborado sobre China, aunque no ha conseguido resolverlas completamente.