El lleidatà a l'aula: avaluació de la implantació de la normativa entre el sector docent

Abstract

L'any 2016 l'Institut d'Estudis Catalans va publicar la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), una obra que forma part de la tríada de publicacions normatives de la llengua comuna a tota la catalanofonia. Com a novetat destacada, ofereix informació ampliada sobre el tractament de la variació geogràfica ifuncional, fet que convida a revisar la vehiculació d'alguns fenòmens lingüístics. En l'àmbit de l'educació formal, un dels més efectius per assolir la normalització lingüística i la implantació de la normativa, el professorat es converteix en el principal agent vehiculador de la codificació vigent i, en darrer terme, de la varietat estàndard de la llengua. En aquest procés apareixen dificultats d'aplicació relacionades amb la distància entre la normativa i les varietats geogràfiques, sobretot en les comunicacions orals i en els registres menys formals. L'objectiu d'aquest treball és comprovar en quina mesura alguns trets del subdialecte lleidatà de la varietat nord-occidental recollits en la Gramàtica de la llengua catalana són utilitzats per una part del sector docent lleidatà en les comunicacions orals a l'aula en dos centres educatius diferents de la demarcació de Lleida. Les dades s'han obtingut mitjançant una enquesta distribuïda a trenta professors. Les seves respostes aporten informació sobre el grau de coneixement que aquests docents tenen de la normativa i de la seva implantació, i també sobre el grau de manteniment o d'abandonament d'algunes formes pròpies d'aquesta subvarietat geogràfica.

In 2016, the Institut d¿Estudis Catalans (Institute of Catalan Studies) published the Gràmatica de la llengua catalana (GIEC), a work that forms part of a triad of publications detailing the grammatical norm of Catalan language to the Catalan-speaking world. As a notable addition, it offers extensive information about the usage of functional and geographical varieties of the language, inviting a review of the way by which certain linguistic phenomenons are conveyed. In the field of formal education, one of the most effective ways to reach linguistic normalisation and the implementation of the norm, teachers become the main conveyors of the current codification, and, in the end, of the standard variety of language. In this process, difficulties in applying the norm arise related to the distance between the norm and the different geographical varieties of the language, above all in oral communication and in less formal registers. The objective of this research is to test to what extent some characteristics of the lleidatà sub dialect of the north western variety of Catalan recorded in the Gramàtica de la llengua catalana are used by a part of the Lleidan teaching sector in oral communication in the classroom across two different educational centres in the demarcation of Lleida. The data has been obtained through a survey distributed to thirty teachers. Their answers provide information about the degree of knowledge that these teachers have of the norm and of its implementation, as well as the degree to which they keep or abandon some specific elements of this geographical sub variety of the language.

El año 2016 el Instituto de Estudios Catalanes publicó la Gramática de la lengua catalana (GIEC), una obra que forma parte de la triada de publicaciones normativas de la lengua común a toda la catalanofonia. Como novedad destacada, ofrece información ampliada sobre el tratamiento de la variación geográfica ifuncional, hecho que invita a revisar la vehiculación de algunos fenómenos lingüísticos. En el ámbito de la educación formal, uno de los más efectivos para lograr la normalización lingüística y la implantación de la normativa, el profesorado se convierte en el principal agente vehiculador de la codificación vigente y, en último término, de la variedad estándar de la lengua. En este proceso aparecen dificultades de aplicación relacionadas con la distancia entre la normativa y las variedades geográficas, sobre todo en las comunicaciones orales y en los registros menos formales. El objetivo de este trabajo es comprobar en qué medida algunos rasgos del subdialecto leridano de la variedad noroccidental recogidos en la Gramática de la lengua catalana son utilizados por una parte del sector docente leridano en las comunicaciones orales al aula en dos centros educativos diferentes de la demarcación de Lleida. Los datos se han obtenido mediante una encuesta distribuida a treinta profesores. Sus respuestas aportan información sobre el grado de conocimiento que estos docentes tienen de la normativa y de su implantación, y también sobre el grado de mantenimiento o de abandono de algunas formas propias de esta subvarietat geográfica.