El patrimonio en Guadalajara como política pública en la perspectiva del bien común

Abstract

La situación del patrimonio arquitectónico de una ciudad supone una clave fundamental para entender su idiosincrasia y la incidencia que su paisaje urbano ejerce sobre la ciudadanía. Esta investigación se centra en la desaparición del patrimonio arquitectónico de la ciudad de Guadalajara a lo largo del último siglo y medio, mediante un análisis del estado de la cuestión y una disección de las causas y consecuencias de la progresiva pérdida de edificaciones en una localidad en la que, a pesar de su larga e importante historia, su legado patrimonial a duras penas ha conseguido sobrevivir con el paso del tiempo. A diferencia de otros estudios, más asentados en el origen y evolución de las construcciones de Guadalajara, este trabajo pone el foco en su destrucción, para lo que se ha llevado a cabo una suerte de autopsia urbana, donde la etiología de la desaparición y el análisis de las políticas públicas implementadas durante el periodo objeto del estudio han arrojado resultados y conclusiones relevantes, los cuales podrían ayudar a encontrar soluciones a los problemas por los que atraviesa el patrimonio que aún se conserva en la capital alcarreña. El presente trabajo evidencia la necesidad de impulsar un compromiso público con la protección, mantenimiento y conservación de una herencia constructiva, que vincula de forma directa a la sociedad con su pasado, sin intermediación. Una responsabilidad que, en definitiva, supone asumir la relevancia que la preservación del patrimonio arquitectónico como política pública ejerce sobre la construcción de una identidad colectiva y, en general, sobre la perspectiva del bien común.

La situació del patrimoni arquitectònic d'una ciutat suposa una clau fonamental per a entendre la seva idiosincràsia i la incidència que el seu paisatge urbà exerceix sobre la ciutadania. Aquesta recerca se centra en la desaparició del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Guadalajara al llarg de l'últim segle i mig, mitjançant una anàlisi de l'estat de la qüestió i una dissecció de les causes i conseqüències de la progressiva pèrdua d'edificacions en una localitat en la qual, malgrat la seva llarga i important història, el seu llegat patrimonial amb prou feines ha aconseguit sobreviure amb el pas del temps. A diferència d'altres estudis, més assentats en l'origen i evolució de les construccions de Guadalajara, aquest treball posa el focus en la seva destrucció, per al que s'ha dut a terme una sort d'autòpsia urbana, on l'etiologia de la desaparició i l'anàlisi de les polítiques públiques implementades durant el període objecte de l'estudi han llançat resultats i conclusions rellevants, els quals podrien ajudar a trobar solucions als problemes pels quals travessa el patrimoni que encara es conserva en la capital "alcarreña". El present treball evidencia la necessitat d'impulsar un compromís públic amb la protecció, manteniment i conservació d'una herència constructiva, que vincula de manera directa a la societat amb el seu passat, sense intermediació. Una responsabilitat que, en definitiva, suposa assumir la rellevància que la preservació del patrimoni arquitectònic com a política pública exerceix sobre la construcció d'una identitat col·lectiva i, en general, sobre la perspectiva del bé comú.

The location of a city's architectural heritage is a fundamental key to understanding its idiosyncrasies and the impact that its urban landscape has on citizens. This research focuses on the disappearance of the architectural heritage of the city of Guadalajara over the last century and a half, through an analysis of the state of the question and a dissection of the causes and consequences of the progressive loss of buildings in a town where, despite its long and important history, its heritage legacy has barely managed to survive over time. Unlike other studies, which are more focused on the origin and evolution of the buildings in Guadalajara, this work focuses on their destruction, for which a kind of urban autopsy has been carried out, where the etiology of the disappearance and the analysis of the public policies implemented during the period under study have yielded relevant results and conclusions, which could help to find solutions to the problems faced by the heritage that is still preserved in the capital of the province. The present work shows the need to promote a public commitment to the protection, maintenance and conservation of a constructive heritage, which directly links society with its past, without intermediation. A responsibility that, in short, implies assuming the relevance that the preservation of architectural heritage as a public policy has on the construction of a collective identity and, in general, on the perspective of the common good.