Aproximació a les fonts sobre la biblioteca del convent de Sant Agustí de Barcelona

Abstract

El present treball se situa en la línia de les investigacions sobre les col·leccions de les biblioteques conventuals de Barcelona que, arran de la desamortització de 1835, van confluir en la creació de la Biblioteca Provincial i Universitària de la ciutat. El treball se centra en un cas concret, desatès per la bibliografia: la llibreria o biblioteca del convent de Sant Agustí de Barcelona, que al primer terç del segle XIX era la segona en volum de llibres entre les del seu gènere. Després de presentar les escasses notícies a l'abast sobre l'existència de biblioteques al convent medieval de Sant Agustí Vell i, sobretot, al Nou, inaugurat el 1750, s'analitza la font principal per a l'estudi de la llibreria del nou convent: els catàlegs antics. De la col·lecció descrita en aquests catàlegs, se s'analitzen dos aspectes: la presència d'escriptors de l'orde i de manuscrits i edicions antigues d'autors catalans. Són un bon exemple de la doble funció de les biblioteques conventuals: subratllar la contribució de la comunitat a la història cultural de l'orde i custodiar materials que, ja ben entrat el segle XIX, s'integraran en el concepte de patrimoni bibliogràfic nacional. A continuació s'assaja de localitzar els llibres que han sobreviscut de la biblioteca agustina. La majoria són al CRAI Universitat de Barcelona (Biblioteca de Reserva), però una part important dels còdexs va passar a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que compartia local a Sant Joan de Jerusalem amb la resta de fons conventuals confiscats. La localització dels llibres es basa en les eines que ofereixen els recursos digitals del citat CRAI i en bases de dades documentals sobre manuscrits. Finalment s'esbossa un panorama de les fonts arxivístiques susceptibles de proporcionar nova informació sobre la biblioteca de Sant Agustí, amb especial atenció a les restes de l'antic arxiu del convent, avui a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

El presente trabajo se sitúa en la línea de las investigaciones sobre las colecciones de las bibliotecas conventuales de Barcelona que, a raíz de la desamortización de 1835, confluyeron en la creación de la Biblioteca Provincial y Universitaria de la ciudad. El trabajo se centra en un caso concreto, desatendido por la bibliografía: la librería o biblioteca del convento de San Agustín de Barcelona, que en el primer tercio del siglo XIX era la segunda en volumen de libros entre las de su género. Después de presentar las escasas noticias al alcance sobre la existencia de bibliotecas al convento medieval de San Agustín Vell y, sobre todo, al Nuevo, inaugurado el 1750, se analiza la fuente principal para el estudio de la librería del nuevo convento: los catálogos antiguos. De la colección descrita en estos catálogos, se se analizan dos aspectos: la presencia de escritores de la orden y de manuscritos y ediciones antiguas de autores catalanes. Son un buen ejemplo de la doble función de las bibliotecas conventuales: subrayar la contribución de la comunidad a la historia cultural de la orden y custodiar materiales que, ya muy entrado el siglo XIX, se integrarán en el concepto de patrimonio bibliográfico nacional. A continuación se ensaya de localizar los libros que han sobrevivido de la biblioteca agustina. La mayoría son al CRAI Universitat de Barcelona (Biblioteca de Reserva), pero una parte importante de los códices pasó a la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, que compartía local en San Juan de Jerusalén con el resto de fondos conventuales confiscados. La localización de los libros se basa en las herramientas que ofrecen los recursos digitales del citado CRAI y en bases de datos documentales sobre manuscritos. Finalmente se esboza un panorama de las fuentes archivísticas susceptibles de proporcionar nueva información sobre la biblioteca de San Agustín, con especial atención a los restos del antiguo archivo del convento, hoy al Archivo de la Corona de Aragón.

This work is in line with research into the collections of Barcelona's convent libraries which, following the confiscation of 1835, led to the creation of the city's Provincial and University Library. The work focuses on a specific case, neglected by the bibliography: the bookshop or library of the convent of St. Augustine in Barcelona, which in the first third of the 19th century was the second largest in terms of volume of books among those of its kind. After presenting the little news available about the existence of libraries at the medieval convent of San Agustín Vell and, above all, at the New Convent, inaugurated in 1750, the main source for the study of the bookshop of the new convent is analysed: the old catalogues. Two aspects of the collection described in these catalogues are analysed: the presence of writers of the order and manuscripts and old editions by Catalan authors. They are a good example of the dual function of convent libraries: to highlight the community's contribution to the cultural history of the order and to safeguard materials that, well into the 19th century, will be integrated into the concept of national bibliographic heritage. The following is an attempt to locate the books that have survived from the Augustinian library. Most of them are at the CRAI Universitat de Barcelona (Biblioteca de Reserva), but an important part of the codices passed to the Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, which shared premises in San Juan de Jerusalén with the rest of the confiscated conventual collections. The location of the books is based on the tools offered by the digital resources of the aforementioned CRAI and on documentary databases on manuscripts. Finally, an overview is given of the archival sources likely to provide new information on the library of San Agustín, with special attention to the remains of the former convent archive, now the Archives of the Crown of Aragon.