Por favor, use este identificador para citar o enlazar este ítem: http://hdl.handle.net/10609/120486
Registro completo de metadatos
Campo DC Valor Lengua/Idioma
dc.contributor.authorBrotons Vidal, Sara-
dc.date.accessioned2020-07-16T13:45:00Z-
dc.date.available2020-07-16T13:45:00Z-
dc.date.issued2020-06-05-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10609/120486-
dc.description.abstractEl present estudi realitza una anàlisi de continguts de les fake news vinculades al coronavirus, identificades per dos verificadors de notícies espanyols, durant les dues primeres setmanes de l'estat d'alarma decretat pel Govern (entre el 14 i 29 de març de 2020). L'objectiu és analitzar les notícies falses verificades per Maldita i Newtral a les seues xarxes socials de Facebook i Twitter, i així establir una categorització que ens ajude a comprendre la situació de la pandèmia. La investigació mostra les informacions falses més freqüents, les publicacions de més i menys abast i les accions que porten a terme els fact-checkers per a verificar i lluitar contra la desinformació. Així mateix, s'observa que els verificadors no sols desmenteixen, sinó que també aporten informació addicional sobre el virus amb l'ajuda d'experts i professionals de la ciència i la salut. Els resultats revelen que la pandèmia, ha generat un gran nombre de fake news sobre la política i les fonts oficials, seguit per la difusió de falsos continguts sobre l'origen del virus i maneres de prevenir-lo, així com, de les accions dels ciutadans i d'intents d'enganyar a la gent. En total, sis categories que revelen que els canals principals per on es disseminen les mentides són les xarxes socials. Per tal de guanyar la batalla a la desinformació, cal establir una unió conjunta entre els verificadors, els mitjans de comunicació, les xarxes socials i els internautes. El coneixement col·laboratiu i l'alfabetització digital són dues competències claus per a lluitar contra les fake news.ca
dc.description.abstractEl presente estudio realiza un análisis de contenidos de las fake news vinculadas al coronavirus, identificadas por dos verificadores de noticias españoles, durante las dos primeras semanas del estado de alarma decretado por el Gobierno (entre el 14 y 29 de marzo de 2020). El objetivo es analizar las noticias falsas verificadas por Maldita y Newtral en sus redes sociales de Facebook y Twitter, y así establecer una categorización que nos ayude a comprender la situación de la pandemia. La investigación muestra las informaciones falsas más frecuentes, las publicaciones de mayor y menor alcance, y las acciones que llevan a cabo los fact-checkers para verificar y luchar contra la desinformación. Así mismo, se observa que los verificadores no solo desmienten, sino que también aportan información adicional sobre el virus con la ayuda de expertos y profesionales de la ciencia y la salud. Los resultados revelan que la pandemia, ha generado un gran número de fake news sobre la política y las fuentes oficiales, seguido por la difusión de falsos contenidos sobre el origen del virus y maneras de prevenirlo, así como, de las acciones de los ciudadanos y de intentos de engañar a la gente. En total, seis categorías que revelan que los canales principales por donde se diseminan las mentiras son las redes sociales. Para ganar la batalla a la desinformación, hay que establecer una unión conjunta entre los verificadores, los medios de comunicación, las redes sociales y los internautas. El conocimiento colaborativo y la alfabetización digital son dos competencias claves para luchar contra las fake news.es
dc.description.abstractThe current study analyses the fake news linked to the coronavirus, identified by two Spanish fact-checkers, during the first two weeks of the state of alarm decreed by the Government (between 14th and 29th of March 2020). The objective is to analyze the fake news verified by Maldita and Newtral in their social networks such as Facebook and Twitter, and establish a categorization that will help us understand the situation of the pandemic. The research shows the most frequent false information, the engagement rate, and the actions carried out by fact-checkers to verify and combat misinformation and disinformation. It also shows that fact-checkers not only disprove facts, but also provide additional information about the virus with the help of health and science professionals. The results reveal that the pandemic has generated a large number of fake news stories about politics and official sources, followed by the dissemination of false content about the origin of the virus and ways to prevent it, as well as, the actions of citizens and attempts to mislead people. In short, six categories which reveal that social media is the main channel that spread lies. In order to win the battle against disinformation, a joint union must be established between verifiers, the media, social networks and Internet users. Collaborative knowledge and digital literacy are two key skills to fight fake news.en
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isocat-
dc.publisherUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)-
dc.rightsCC BY-NC-ND-
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/-
dc.subjectverificadors de notíciesca
dc.subjectverificadores de noticiases
dc.subjectfact-checkersen
dc.subjectnotícies falsesca
dc.subjectnoticias falsases
dc.subjectfake newsen
dc.subjectCOVID-19ca
dc.subjectCOVID-19es
dc.subjectCOVID-19en
dc.subjectxarxes socialsca
dc.subjectredes socialeses
dc.subjectsocial networksen
dc.subjectpandèmiaca
dc.subjectpandemiaes
dc.subjectpandemicen
dc.subject.lcshFake news -- TFMen
dc.titleAnàlisi de les fake news en la crisi del coronavirus. Categorització de notícies falses sobre la COVID-19-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/masterThesis-
dc.audience.educationlevelEstudis de Màsterca
dc.audience.educationlevelEstudios de Másteres
dc.audience.educationlevelMaster's degreesen
dc.subject.lemacFake news -- TFMca
dc.subject.lcshesFake news -- TFMes
dc.contributor.tutorLópez-Borrull, Alexandre-
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess-
Aparece en las colecciones: Bachelor thesis, research projects, etc.

Ficheros en este ítem:
Fichero Descripción Tamaño Formato  
sbrotonsvTFM0620memòria.pdfMemoria del TFM3,77 MBAdobe PDFVista previa
Visualizar/Abrir