La figura del trabajador social sanitario en un protocolo de acompañamiento a personas que reciben el alta hospitalaria

Abstract

La planificación del alta hospitalaria implica una coordinación entre profesionales con la finalidad de conseguir la correcta vinculación del paciente al domicilio, y evitar las situaciones de reingreso hospitalario y estancias demasiado prolongadas en el recinto hospitalario, que pueden generar la aparición de nuevas enfermedades, así como un empeoramiento en las habilidades personales de las personas que dificulten la realización de las actividades de la vida diaria. Las enfermedades que pueden surgir después de un proceso hospitalario pueden ser a nivel físico, psicológico y social y pueden afectar a la persona una vez se produce la vuelta al domicilio y carece del soporte necesario. Para minimizar al máximo las consecuencias anteriormente descritas, se realiza el diseño de un proyecto de intervención consistente en la elaboración del protocolo expuesto a continuación, dónde a través de una respuesta de coordinación interdisciplinar y multidisciplinar, centrando la atención en aquellas áreas de necesidad de los pacientes, se facilita el regreso al entorno domiciliario del paciente con las máximas garantías posibles y con el objetivo de recuperar la vida previa al ingreso hospitalario. Con el protocolo que se diseñará, pretendemos analizar dichos factores de riesgo y los factores de protección que tendrán que tener en cuenta los profesionales sanitarios durante sus intervenciones de cara a poder planificar correctamente el alta hospitalaria. Se centralizan principalmente aquellas actividades a realizar para cubrir las áreas de necesidad así cómo evaluar nuestra intervención para hacer difusión y servir de referencia a otros hospitales.

Discharge planning implies an important coordination among professionals in order to achieve the correct connection (patient-home), as well as an important control to avoid situations of re-admission to hospital and long stays in the hospital setting. This planning and coordination is also so important to avoid the possibility to generate the appearance of new diseases, as well as drawbacks in human skills, that could result into a difficulty for the patient to carry out daily life activities. The diseases that can arise after a hospital stay can affect the patient on a physical, psychological and social level, and therefore, have certain negative consequences once the person returns home and lacks the necessary support he/she has been provided with. To minimize the consequences described above, the design of an intervention project has been carried out. It consists on the elaboration of a protocol developed in this paper, in which through an interdisciplinary and multidisciplinary coordination response - focusing attention on those areas of patient needs -, the return to the patient's home is facilitated, providing him/her with the maximum possible guarantees and with the aim of getting back the prior life he/she had before his/her hospital admission. With the protocol designed, I intend to analyze risk factors and the protective and preventive factors that health professionals will have to take into account during their interventions in order to correctly plan hospital discharge. The importance will be placed in those activities that can be carried out to cover the areas of need. Moreover, there will be an evaluation of our interventions always to disseminate and help other hospitals from the positive results obtained.

La planificació de l'alta hospitalària implica una coordinació entre professionals amb la finalitat d'aconseguir la correcta vinculació del pacient al domicili, i evitar les situacions de reingrés hospitalari i estades massa prolongades en el recinte hospitalari, que poden generar l'aparició de noves malalties, així com un empitjorament en les habilitats personals de les persones que dificultin la realització de les activitats de la vida diària. Les malalties que poden sorgir després d'un procés hospitalari poden ser a nivell físic, psicològic i social i poden afectar la persona una vegada es produeix la volta al domicili i manca del suport necessari. Per a minimitzar al màxim les conseqüències anteriorment descrites, es realitza el disseny d'un projecte d'intervenció consistent en l'elaboració del protocol exposat a continuació, on a través d'una resposta de coordinació interdisciplinària i multidisciplinària, centrant l'atenció en aquelles àrees de necessitat dels pacients, es facilita el retorn a l'entorn domiciliari del pacient amb les màximes garanties possibles i amb l'objectiu de recuperar la vida prèvia a l'ingrés hospitalari. Amb el protocol que es dissenyarà, pretenem analitzar aquests factors de risc i els factors de protecció que hauran de tenir en compte els professionals sanitaris durant les seves intervencions de cara a poder planificar correctament l'alta hospitalària. Se centralitzen principalment aquelles activitats a realitzar per a cobrir les àrees de necessitat així com avaluar la nostra intervenció per a fer difusió i servir de referència a altres hospitals.