Bioimpedancia eléctrica como método para la valoración de la composición corporal

Abstract

El conocimiento de la composición corporal en las personas tiene mucha importancia para aspectos tanto de salud como deportivos. Hay diversos métodos para conocer estos datos, pero los más precisos también son los más caros y menos prácticos, como la densitometría ósea (DEXA) o la imagen por resonancia magnética (MRI). El objetivo de esta revisión fue analizar si el análisis de bioimpedancia eléctrica (BIA), en toda su variedad de dispositivos, se trata del mejor método para valorar la composición corporal en la actualidad. Se han analizado 28 artículos publicados en los últimos 5 años donde se muestran muchas inconsistencias en los datos obtenidos, pues en muchos de ellos los resultados del BIA no se asemejan a los métodos de referencia y por tanto no pueden ser considerados como válidos. Estos errores pueden venir dados por muchos factores, desde errores del operador, del sujeto, del instrumento, ambientales, o bien de la elección de ecuación de regresión más adecuada al grupo que se pretende valorar. Aunque es cierto que siempre va a ser más fácil usar el BIA que el resto de métodos, no se puede considerar como el mejor método puesto que el margen de error en sus análisis es demasiado amplio, y en situaciones clínicas esto puede ser grave. A pesar de ello se recomiendan más estudios ya que sigue siendo una potente herramienta que puede ser utilizada en diversos casos a un coste muy asequible, de fácil uso y adquisición, y capaz de obtener los resultados de forma inmediata.

The knowledge of the body composition in people is very important for both health and sport. There are several methods to know this information, but the most accurate ones are also the most expensive and less practical, such as dual-energy X-ray absorptiometry (DXA) or magnetic resonance imaging (MRI). The aim of this review was to analyse whether bioelectrical impedance analysis (BIA), in all its variety of devices, with both its pros and cons, is the best method to assess body composition at present. Twenty-eight articles published in the last 5 years have been analysed, showing many inconsistencies in the data obtained, since in many of them the results of BIA) are not similar to the reference methods and therefore can not be considered as valid. These errors can come from many factors, from operator, subject, instrument, environmental, or from the choice of the most appropriate regression equation for the group to be evaluated. Although it is true that it will always be easier to use BIA than the other methods, it cannot be considered the best method since the error range in its analysis is too wide, and in clinical situations this can be serious. In spite of this, more studies are recommended since it continues to be a powerful tool that can be used in various cases at a very affordable cost, easy to use and acquire, and capable of obtaining results immediately.

El coneixement de la composició corporal en les persones té molta importància per a aspectes tant de salut com esportius. Hi ha diversos mètodes per conèixer aquestes dades, però els més precisos també són els més cars i menys pràctics, com la densitometria òssia (DEXA) o la imatge per ressonància magnètica (MRI). L'objectiu d'aquesta revisió va ser analitzar si l'anàlisi de bioimpedància elèctrica (BIA), en tota la seva varietat de dispositius, es tracta del millor mètode per valorar la composició corporal en l'actualitat. S'han analitzat 28 articles publicats en els darrers 5 anys on es mostren moltes inconsistències en les dades obtingudes, ja que en molts d'ells els resultats de l'BIA no s'assemblen als mètodes de referència i per tant no poden ser considerats com a vàlids. Aquests errors poden venir donats per molts factors, des errors de l'operador, de l'subjecte, de l'instrument, ambientals, o bé de l'elecció d'equació de regressió més adequada a el grup que es pretén valorar. Tot i que és cert que sempre serà més fàcil fer servir el BIA que la resta de mètodes, no es pot considerar com el millor mètode ja que el marge d'error en les seves anàlisis és massa ampli, i en situacions clíniques això pot ser greu. Malgrat això es recomanen més estudis ja que segueix sent una potent eina que pot ser utilitzada en diversos casos a un cost molt assequible, de fàcil ús i adquisició, i capaç d'obtenir els resultats de forma immediata.