Mass media and peace education: a case study on the november 13th 2015 Paris terrorist attacks

Abstract

On 13 November 2015, Paris was hit by three coordinated terrorist attacks, later claimed by ISIS, considered by many internationally as a terrorist organization. This thesis explores one of the most pressing issues of our times: the symbiotic relationship between the media and terrorism, explained in this thesis. This relationship makes it complex for the media to play a positive role in Peace Education. The aim of this study is to develop an understanding of how the media can play a role in peace education through its coverage of terrorist attacks. It explores (a) whether the media coverage of the 13/11/2015 attacks in particular played any role in Peace Education and aims to shed light on (b) what characterizes this media coverage, as well as (c) French citizen's perceptions. The research then offers (d) ways in which this role of the media in peace education can be improved further, especially when covering acts of terrorism. To answer these questions, the author of this thesis engaged in interpretivist, qualitative data-analysis, conducting a series of in-depth interviews with 7 French citizens. An in-depth data analysis, combining thematic and narrative analysis, revealed issues of distrust in the media largely due to its sensationalism and over reporting which accentuates the state of anxiety and chaos. The results of the study suggest the need for a better control of social media, explained by the paradox of tolerance. The research concludes with a discussion on the main findings of the thesis and the normative standpoint the author takes. It engaged with a constructivist approach to Peace Education and the theory of mediatization and argues that media can indeed play a significant role in peace education.

El 13 de noviembre de 2015, París fue golpeada por tres ataques terroristas coordinados, luego reivindicados por ISIS, considerada por muchos internacionalmente como una organización terrorista. Esta tesis explora uno de los temas más urgentes de nuestro tiempo: la relación simbiótica entre los medios de comunicación y el terrorismo, explicado en esta tesis. Esta relación dificulta que los medios de comunicación jueguen un papel positivo en la Educación para la Paz. El objetivo de este estudio es desarrollar una comprensión de cómo los medios de comunicación pueden desempeñar un papel en la educación para la paz a través de su cobertura de ataques terroristas. Explora (a) si la cobertura mediática de los ataques del 13/11/2015 en particular jugó algún papel en la Educación para la Paz y tiene como objetivo arrojar luz sobre (b) lo que caracteriza esta cobertura mediática, así como (c) percepciones. Luego, la investigación ofrece (d) formas en las que este papel de los medios de comunicación en la educación para la paz puede mejorarse aún más, especialmente cuando se cubren actos de terrorismo. Para responder a estas preguntas, el autor de esta tesis realizó un análisis de datos cualitativo e interpretivista, realizando una serie de entrevistas en profundidad con 7 ciudadanos franceses. Un análisis de datos en profundidad, que combina análisis temático y narrativo, reveló problemas de desconfianza en los medios en gran parte debido a su sensacionalismo y sobre la información que acentúa el estado de ansiedad y caos. Los resultados del estudio sugieren la necesidad de un mejor control de las redes sociales, explicado por la paradoja de la tolerancia. La investigación concluye con una discusión sobre los principales hallazgos de la tesis y el punto de vista normativo que adopta el autor. Se comprometió con un enfoque constructivista de la educación para la paz y la teoría de la mediatización y argumenta que los medios de comunicación pueden desempeñar un papel importante en la educación para la paz.

El 13 de novembre de 2015, París va ser afectada per tres atacs terroristes coordinats, reclamats posteriorment per ISIS, considerats per molts internacionalment com una organització terrorista. Aquesta tesi explora un dels temes més urgents del nostre temps: la relació simbiòtica entre els mitjans de comunicació i el terrorisme, explicada en aquesta tesi. Aquesta relació fa que els mitjans de comunicació tinguin un paper positiu en l'educació per a la pau. L'objectiu d'aquest estudi és desenvolupar una comprensió de com els mitjans de comunicació poden jugar un paper en l'educació per a la pau a través de la seva cobertura d'atacs terroristes. S'explora (a) si la cobertura mediàtica dels atacs del 13/11/2015, en particular, va tenir algun paper a l'Educació per a la Pau i té com a objectiu donar a conèixer (b) què caracteritza aquesta cobertura mediàtica, així com (c) els ciutadans francesos percepcions. La investigació ofereix (d) maneres en què es pot millorar encara més aquest paper dels mitjans de comunicació en l'educació per a la pau, especialment quan es tracten actes de terrorisme. Per respondre a aquestes preguntes, l'autor d'aquesta tesi es va dedicar a una anàlisi qualitativa i interpretativista de les dades, realitzant una sèrie d'entrevistes en profunditat amb set ciutadans francesos. Una anàlisi de dades en profunditat, que combina anàlisis temàtiques i narratives, va revelar qüestions de desconfiança en els mitjans de comunicació en gran part a causa del seu sensacionalisme i els informes excessius que accentuen l'estat d'ansietat i caos. Els resultats de l'estudi suggereixen la necessitat d'un millor control de les xarxes socials, explicat per la paradoxa de la tolerància. La investigació conclou amb una discussió sobre les principals conclusions de la tesi i el punt de vista normatiu que adopta l'autor. Es va comprometre amb un enfocament constructivista de l'Educació per a la Pau i la teoria de la mediatització i argumenta que els mitjans poden, de fet, tenir un paper important en l'educació per a la pau.