Las reformas militares de Galieno: el triunfo de los equites y la supervivencia del imperio

Abstract

El siglo III supuso una serie de periodos de crisis sin parangón que bien pudieron hundir el Imperio Romano para siempre. Sin embargo, lo que ocurrió fue que llevó a cabo un proceso de transformación a todos los niveles. Entre los emperadores que encabezaron estas reformas se encuentra a Galieno Augusto, quien después del desastre de su padre, Valeriano, alcanzó la púrpura en un momento de colapso político. Una de sus políticas de acuerdo con Aurelio Victor fue emitir un decreto que expulsaba al orden senatorial del ejército. De esta manera serían los equites quienes se harían cargo de esta institución en un intento por profesionalizarla. Pese a todo, la idea de que este edicto existiera siempre ha sido bastante contestada. En este proyecto se intentará dar luz a la cuestión a través de una perspectiva de análisis de las fuentes clásicas y epigráficas, las cuales aportan un gran número de pruebas sobre el impacto de este edicto en un siglo en el que Roma se encontraba en una auténtica encrucijada. Sin embargo, el edicto fue necesariamente seguido de una serie de reformas en el ejército. El primero fue la creación de un cuerpo móvil de caballería que permitiera una velocidad de respuesta elevada. El otro, consistió en la creación de los protectores augusti nostri, los cuales supusieron un impulso en el ascenso social de los equites. Así, se encuentra que el eje de todas estas reformas siempre estuvo en potenciar a esta poderosa clase social.

The third century is known for its consecutive periods of crisis, which could have perfectly sunk the Roman Empire for good but ended up enhancing it. Despite the severe challenges that it faced; the Roman Empire went through several deep changes at all possible levels. Of all the emperors who spearheaded these reforms, Gallienus Augustus is the one who stood up among them all; after the great mess his father Valerian caused to the East, Gallienus reached the purple at a time of true political collapse. One of his policies, according to Aurelius Victor, was a decree that expelled the senatori order from the army; this way, the ecuestrians took over this institution to professionalize it. Nevertheless, the idea that this edict really existed has always been refuted. This project will attempt to shed light on this issue through a perspective of analysis of classical and epigraphic sources, providing a large sum of evidence about the impact of this edict on the century in which Rome headed an authentic crossroad. However, the edict was necessarily followed by a series of reforms in the military to maintain its effectiveness, so it will also explain its importance and attachment. The first of them was the creation of a battlecavalry army that allowed a great speed of response. The other consisted in the creation of the protectors augusti nostril, the institution figured a social impulse for the lower-class equites. Then, the axis of the whole reforms always had in mind this powerful class.

El segle III va suposar una sèrie de períodes de crisis sense parangó que bé van poder enfonsar l'Imperi Romà per sempre. No obstant això, el que va ocórrer va ser que va dur a terme un procés de transformació a tots els nivells. Entre els emperadors que van encapçalar aquestes reformes es troba a Galieno Augusto, qui després del desastre del seu pare, Valeriano, va aconseguir la porpra en un moment de col·lapse polític. Una de les seves polítiques d'acord amb Aurelio Victor va ser emetre un decret que expulsava a l'ordre senatorial de l'exèrcit. D'aquesta manera serien els equites els qui es farien càrrec d'aquesta institució en un intent per professionalitzar-la. Malgrat tot, la idea que aquest edicte existís sempre ha estat bastant contestada. En aquest projecte s'intentarà donar llum a la qüestió a través d'una perspectiva d'anàlisi de les fonts clàssiques i epigràfiques, les quals aporten un gran nombre de proves sobre l'impacte d'aquest edicte en un segle en el qual Roma es trobava en una autèntica cruïlla. No obstant això, l'edicte va ser necessàriament seguit d'una sèrie de reformes en l'exèrcit. El primer va ser la creació d'un cos mòbil de cavalleria que permetés una velocitat de resposta elevada. L'altre, va consistir en la creació dels protectors augusti nostri, els quals van suposar un impuls en l'ascens social dels equites. Així, es troba que l'eix de totes aquestes reformes sempre va estar a potenciar a aquesta poderosa classe social.