Patrimonio arqueológico viral más allá del COVID-19

Abstract

La irrupción del COVID-19 ha obligado a un cambio radical de convenciones y actitudes que afecta a todos los territorios y estratos de la sociedad. El patrimonio arqueológico también se ha visto afectado por la ausencia de público o las restricciones llevadas a cabo por la administración. Medir el impacto de la pandemia en los equipamientos patrimoniales necesita perspectiva, pero obtener una primera instantánea de la situación puede ayudar a definir estrategias que amortigüen el golpe económico, social y cultural. En este sentido, las nuevas tecnologías y las redes sociales se han presentado como una poderosa herramienta para impedir la desconexión con el público. Evaluar su eficacia y discernir si su uso ha sido efímero en relación con el valor presencial o una implantación irreversible, se vuelve imprescindible para configurar el futuro de los equipamientos patrimoniales. Para llevar a cabo esta valoración, nos hemos servido de los datos recabados en diversos documentos legislativos y estudios estadísticos a nivel global y local. Por otra parte, hemos realizado una análisis cuantitativo y cualitativo del impacto de la pandemia y el uso de recursos digitales que ha llevado a cabo el Museu d'Arqueologia de Catalunya durante la fase de desescalada y confinamiento.

La irrupció de l'COVID-19 ha obligat a un canvi radical de convencions i actituds que afecta tots els territoris i estrats de la societat. El patrimoni arqueològic també s'ha vist afectat per l'absència de públic o les restriccions dutes a terme per l'administració. Mesurar l'impacte de la pandèmia en els equipaments patrimonials necessita perspectiva, però obtenir una primera instantània de la situació pot ajudar a definir estratègies que esmorteeixin el cop econòmic, social i cultural. En aquest sentit, les noves tecnologies i les xarxes socials s'han presentat com una poderosa eina per impedir la desconnexió amb el públic. Avaluar la seva eficàcia i discernir si el seu ús ha estat efímer en relació amb el valor presencial o una implantació irreversible, es torna imprescindible per configurar el futur dels equipaments patrimonials. Per dur a terme aquesta valoració, ens hem servit de les dades recollides en diversos documents legislatius i estudis estadístics a nivell global i local. D'altra banda, hem fet una anàlisi quantitativa i qualitativa de l'impacte de la pandèmia i l'ús de recursos digitals que ha dut a terme al Museu d'Arqueologia de Catalunya durant la fase de desescalada i confinament.

The emergence of COVID-19 has forced a radical change in conventions and attitudes that affects all territories and strata of society. The archaeological heritage has also been affected by the absence of the public or the restrictions carried out by the administration. Measuring the impact of the pandemic on heritage facilities requires perspective, but obtaining a first snapshot of the situation can help define strategies that cushion the economic, social and cultural blow. In this sense, new technologies and social networks have been presented as a powerful tool to prevent disconnection with the public. Evaluating its effectiveness and discerning whether its use has been ephemeral in relation to face-to-face value or an irreversible implementation, becomes essential to shape the future of heritage facilities. To carry out this assessment, we have used the data collected in various legislative documents and statistical studies at the global and local level. On the other hand, we have carried out a quantitative and qualitative analysis of the impact of the pandemic and the use of digital resources carried out by the Museu d'Arqueologia de Catalunya during the de-escalation and confinement phase.