La iconografía en la moneda romana del siglo I d.C. Una herramienta de propaganda del poder imperial

Abstract

El siguiente estudio trata sobre el uso político que se hizo de la amonedación en la Antigua Roma. En concreto se analiza la utilización de la moneda como un instrumento en los programas propagandísticos institucionales, es decir, al servicio del poder imperial a lo largo del siglo I d.C. El trabajo se enmarca sobretodo en las dinastías Julio-Claudia y Flavia. Los soberanos tratados en este trabajo accedieron al poder a raíz de un conflicto armado por lo que tuvieron una gran necesidad de legitimación. En este sentido, el emperador Augusto utilizó la moneda para este fin, legitimándose tanto a nivel militar, mitológico al mismo tiempo que legitimar a sus herederos y consolidar así su propia dinastía. Vespasiano, un siglo después, recuperó la política julio-Claudia en casi todos los sentidos, la esencia y los valores augústeos como medio legitimizador de su gobierno. Por ello, el trabajo se centra en los Principados de Augusto y Vespasiano, ahondando en las numerosas similitudes que hubo entre las políticas de ambos emperadores y sus respectivas dinastías, pues el primer princeps se había convertido en una referencia de cómo gobernar y controlar la propia imagen.

El següent estudi tracta sobre l'ús polític que es va fer de l'amonedament en l'Antiga Roma. En concret s'analitza la utilització de la moneda com un instrument en els programes propagandístics institucionals, és a dir, a el servei del poder imperial al llarg de segle I d.C. El treball s'emmarca sobretot en les dinasties Julio-Clàudia i Flàvia. Els sobirans tractats en aquest treball van accedir al poder arran d'un conflicte armat per la qual cosa van tenir una gran necessitat de legitimació. En aquest sentit, l'emperador August va utilitzar la moneda per aquest fi, legitimant-se tant a nivell militar, mitològic com, al mateix temps, legitimar als seus hereus i consolidar així la seva pròpia dinastia. Vespasià, un segle després, va recuperar la política julio-Cláudia en gairebé tots els sentits, l'essència i els valors augústeus com a mitjà legitimizador del seu govern. Per això, el treball es centra en els Principats d'August i Vespasià, aprofundint en les nombroses similituds que hi va haver entre les polítiques de tots dos emperadors i les seves respectives dinasties, doncs el primer princeps s'havia convertit en una referència de com governar i controlar la pròpia imatge.

The following paper deals with the political use that was made of the coin in the Ancient Rome. Specifically, the use of currency as an instrument in institutional propaganda programs is analyzed, that is, at the service of imperial power throughout the 1st century AD. The work is framed above all in the Julio-Claudia and Flavia dynasties. The sovereigns treated in this paper came to power as a result of an armed conflict, so they had a great need for legitimation. In this sense, Emperor Augustus used the currency for this purpose, legitimizing himself both at a military and mythological level at the same time as legitimizing his heirs and thus consolidating his own dynasty. Vespasian, a century later, recovered the Julio-Claudian policy in almost every sense, the essence and the Augustan values as a means of legitimizing his government. For this reason, the work focuses on the Principalities of Augustus and Vespasian, delving into the many similarities that existed between the policies of both emperors and their respective dynasties, since the first princeps had become a reference on how to rule and control their own picture.