Las reinas-faraón en el antiguo Egipto

Abstract

A lo largo de sus tres milenios de historia, la civilización egipcia sólo tuvo algunos casos de mujeres que llegaran a convertirse en auténticos soberanos del país del Nilo, ostentando el poder por propio derecho. Sus circunstancias fueron, no obstante, diferentes y sus períodos de gobierno contienen numerosos elementos diferenciales respecto del gobierno de sus homólogos masculinos. Para conocer mejor a estas gobernantes y la manera en que ejercieron su poder, estudiaremos los casos de las reinas-faraón más conocidas y plausibles: Meret-Neit, Neferusobek, Hatshepsut y Tausert. A pesar de que la visión del monarca estaba indudablemente vinculada a lo masculino, estas mujeres lograron hacerse con el poder del reino, y para ello las estrategias que tuvieron que seguir hacen que sus reinados se distingan sustancialmente de otros. Todas ellas saltaron al poder a través de su asociación o vinculación, de una manera u otra, a figuras regias masculinas que las rodeaban, pero luego ellas fueron capaces de desarrollar sus planes y conjugaron su naturaleza femenina con elementos propios de la masculinidad asociada a la realeza. A pesar de los pocos casos que hubo a lo largo de la historia del Egipto antiguo, la mera existencia de estas gobernantes nos habla de la posibilidad de que la mujer accediera al poder por propio derecho en el país del Nilo, dejando una huella en la historia egipcia que nos ayuda a entender la posición y consideración de la mujer dentro del mundo palaciego de aquella época.

Throughout its three millennia of history, Egyptian civilization had only a few cases of women becoming true sovereigns of the Nile country, holding power in their own right. Their circumstances were, however, different and their periods of government contain many differentiating elements with respect to the government of their male counterparts. To better understand these rulers and how they exercised their power, we will study the cases of the most well-known and plausible pharaoh-queens: Meret-Neit, Neferusobek, Hatshepsut and Tausert. Despite the fact that the monarch's vision was undoubtedly linked to the masculine, these women managed to seize the power of the kingdom, and for this the strategies they had to follow make their reigns substantially different from others. All of them jumped to power through their association or bonding, in one way or another, with royal male figures that surrounded them, but then they were able to develop their plans and combined their feminine nature with elements of the masculinity associated with the royalty. Despite the few cases that occurred throughout the history of ancient Egypt, the mere existence of these rulers speaks to us of the possibility that women came to power in their own right in the country of the Nile, leaving a mark on the Egyptian history that helps us understand the position and consideration of women within the palace world of that time.

Al llarg dels seus tres mil·lennis d'història, la civilització egípcia només va tenir alguns casos de dones que arribessin a convertir-se en autèntics sobirans de país de Nil, i té el poder per propi dret. Les seves circumstàncies van ser, però, diferents i els seus períodes de govern contenen nombrosos elements diferencials respecte de govern dels seus homòlegs masculins. Per conèixer millor a aquestes governants i la manera en què van exercir el seu poder, estudiarem els casos de les reines-faraó més conegudes i plausibles: Meret-Neit, Neferusobek, Hatsepsut i Tausert. Tot i que la visió de l'monarca estava indubtablement vinculada al masculí, aquestes dones van aconseguir fer-se amb el poder de el regne, i per a això les estratègies que van haver de seguir fan que els seus regnats es distingeixin substancialment d'altres. Totes elles van saltar a el poder a través de la seva associació o vinculació, d'una manera o altra, a figures règies masculines que les envoltaven, però després elles van ser capaços de desenvolupar els seus plans i van conjugar la seva naturalesa femenina amb elements propis de la masculinitat associada a la reialesa. Tot i els pocs casos que hi va haver al llarg de la història de l'Egipte antic, la mera existència d'aquestes governants ens parla de la possibilitat que la dona accedís a el poder per propi dret al país de Nil, deixant una empremta en la història egípcia que ens ajuda a entendre la posició i consideració de la dona dins de l'món palatí d'aquella època.