El abstencionismo electoral en España, 1977-2019. Análisis agregado de datos electorales y análisis individual de encuestas

Abstract

A distancia de casi 45 años de las elecciones democráticas de 1977, el abstencionismo electoral continúa siendo un fenómeno que concierne decenas de millones de ciudadanos españoles. En este trabajo se quiere investigar sobre las características de este fenómeno, sobre su relación con aspectos políticos y socio-económicos y sobre sus efectos en los resultados electorales. Para realizar este objetivo se han utilizado dos enfoques diferentes. El primero consiste en el análisis agregado, es decir el examen de los datos electorales desde 1977 hasta 2019. En esta fase se ha analizado el nivel de participación electoral diferenciandolo por unidad territorial y tipo de elecciones, y se ha observado como han cambiado los resultados de los diferentes partidos según el nivel de abstención. El segundo enfoque consiste en el análisis individual, que se fundamenta en un examen de encuestas de opinión donde se relaciona el comportamiento electoral con características socio-económicas y opiniones políticas. Herramientas de visualización de datos y test estadísticas han sido utilizadas para permitir la individuación de patrones y relaciones significativas. En el análisis agregado se ha observado que las unidades territoriales más abstencionistas son las insulares y costeras y que el abstencionismo en las elecciones generales beneficía el Partido Popular. En el análisis individual se ha verificado como el tener un nivel de estudios primarios, una edad superior a los 60 años, el tener una opinión negativa hacia la situación política y económica y auto-ubicarse hacia el centro político tienen un efecto positvo en el abstencionismo electoral.

Almost 45 years after the democratic elections of 1977, electoral abstentionism continues to be a phenomenon that affects tens of millions of Spanish citizens. In this work we want to investigate the characteristics of this phenomenon, its relationship with political and socio-economic aspects and its effects on electoral results. Two different approaches have been used to achieve this goal. The first consists of the aggregate analysis, that is, the examination of electoral data from 1977 to 2019. In this phase, the level of electoral turnout has been analyzed, differentiating it by territorial unit and type of elections and it has been observed how the results of the elections have changed according to the level of abstention. The second approach consists of individual analysis, which is based on an examination of opinion polls where electoral behavior is related to socio-economic characteristics and political opinions. Data visualization tools and statistic tests have been used to allow the identification of significant patterns and relationships. In the aggregate analysis, it has been observed that the territorial units with the most abstention are the insular and coastal ones, and that abstentionism in the general elections benefits the Popular Party. In the individual analysis, it has been verified that having a level of primary education, an age greater than 60 years, having a negative opinion towards the political and economic situation and self-positioning towards the political center have a positive effect on abstentionism electoral.

A distància de gairebé 45 anys de les eleccions democràtiques de 1977, l'abstencionisme electoral continua sent un fenomen que concerneix desenes de milions de ciutadans espanyols. En aquest treball es vol investigar sobre les característiques d'aquest fenomen, sobre la seva relació amb aspectes polítics i socioeconòmics i sobre els seus efectes en els resultats electorals. Per a realitzar aquest objectiu s'han utilitzat dos enfocaments diferents. El primer consisteix en l'anàlisi agregada, és a dir l'examen de les dades electorals des de 1977 fins a 2019. En aquesta fase s'ha analitzat el nivell de participació electoral diferenciant per unitat territorial i tipus d'eleccions, i s'ha observat com han canviat els resultats dels diferents partits segons el nivell d'abstenció. El segon enfocament consisteix en l'anàlisi individual, que es fonamenta en un examen d'enquestes d'opinió on es relaciona el comportament electoral amb característiques socioeconòmiques i opinions polítiques. Eines de visualització de dades i test estadístiques han estat utilitzades per a permetre la individuació de patrons i relacions significatives. En l'anàlisi agregada s'ha observat que les unitats territorials més abstencionistes són les insulars i costaneres i que l'abstencionisme en les eleccions generals beneficía el Partit Popular. En l'anàlisi individual s'ha verificat com el tenir un nivell d'estudis primaris, una edat superior als 60 anys, el tenir una opinió negativa cap a la situació política i econòmica i acte-situar-se cap al centre polític tenen un efecte positiu en l'abstencionisme electoral.