Com poden ajudar les tecnologies de la informació i la comunicació a les persones que se senten soles

Abstract

La soledat no desitjada és un fenomen multifactorial que afecta qualsevol edat, si bé la gent gran i els joves i els adolescents són els col·lectius més vulnerables, amb repercussions sobre la salut física i mental. La pandèmia de la COVID-19 ha incrementat els casos de soledat no desitjada, com a conseqüència de l'aïllament sanitari imposat durant la pandèmia. Les tecnologies digitals de la comunicació es presenten com una arma de doble tall, en funció de l'ús que hom en faci, reduint o incrementant la soledat. L'objectiu d'aquest treball reflexiona sobre com podrien utilitzar-se aquestes tecnologies per a pal·liar la soledat no desitjada, dissenyant una proposta d'acció. El projecte s'adscriu a una metodologia de tipus investigació-acció participativa compassada per les següents fases: a) la revisió bibliogràfica; b) un diagnòstic comunitari que recull les percepcions o insights latents a la comunitat d'estudi sobre soledat no desitjada i relació amb les tecnologies de la comunicació i c) una proposta d'intervenció basada en les tecnologies de la comunicació, participada per la comunitat. L'element principal que rau en el disseny d'aquesta intervenció és el de la humanització de la tecnologia a través d'accions transmèdia offline i online, facilitades per les tecnologies de la comunicació digital, d'abast intergeneracional, establint nodes de connexió entre persones en situació de soledat no desitjada, societat civil i entitats bio-psico-socials.

Unexpected loneliness is a multicausal phenomena targeting everybody, determining physical and mental conditions. Nevertheless, young people and the aged are in a situation of major vulnerability. The COVID-19 pandemic has increased the incidence of unexpected loneliness, due to mandatory social isolation. Digital technologies of communication can either booster unexpected loneliness or relief it. The aim of this study addresses how digital technologies of communication could be used it to reduce unexpected loneliness designing a plan-to-act by a methodological approach based on participatory action research through the following steps: a) literature review; b) community diagnostic by exploring insights related to unexpected loneliness and the use of digital technologies of communication and c) final design of a plan-to-act. The key element of this design consists of the humanization of technology, by means of offline and online transmedia actions targeting all generations and making connections between people with unexpected loneliness, civil society and bio-psycho-social institutions.

La soledad no deseada es un fenómeno multifactorial que afecta a cualquier edad, si bien las personas mayores y los jóvenes y los adolescentes son los colectivos más vulnerables, con repercusiones sobre la salud física y mental. La pandemia del Covidien-19 ha incrementado los casos de soledad no deseada, como consecuencia del aislamiento sanitario impuesto durante la pandemia. Las tecnologías digitales de la comunicación se presentan como un arma de doble filo, en función del uso que se haga, reduciendo o incrementando la soledad. El objetivo de este trabajo reflexiona sobre cómo podrían utilizarse estas tecnologías para paliar la soledad no deseada, diseñando una propuesta de acción. El proyecto se adscribe a una metodología de tipo investigación-acción participativa acompasada por las siguientes fases: a) la revisión bibliográfica; b) un diagnóstico comunitario que recoge las percepciones o insights latentes en la comunidad de estudio sobre soledad no deseada y relación con las tecnologías de la comunicación y c) una propuesta de intervención basada en las tecnologías de la comunicación, participada por la comunidad. El elemento principal que radica en el diseño de esta intervención es el de la humanización de la tecnología a través de acciones transmedia offline y online, facilitadas por las tecnologías de la comunicación digital, de alcance intergeneracional, estableciendo nodos de conexión entre personas en situación de soledad no deseada, sociedad civil y entidades bio-psico-sociales.