Parlo en la meva llengua o en la teva? Una proposta per a mesurar i analitzar l'acomodació comunicativa en converses de Whatsapp

Abstract

La llengua catalana coexisteix amb altres llengües (sobretot el castellà). Alguns sociolingüistes de l'àmbit catalanòfon, com Aracil o Ninyoles, han descrit aquesta coexistència mitjançant la teoria del conflicte, segons la qual la comunitat lingüística catalanòfona està minoritzada, això és, les estructures de poder li han imposat una llengua aliena. D'altra banda, la Teoria de l'Acomodació Comunicativa forneix un marc teòric psicolingüístic robust per a l'estudi d'aquest tipus de minorització, i ja s'ha aplicat en estudis de xarxes socials, on revela sovint relacions de poder. Així, analitzant la tria lingüística de català o castellà, estudiarem diversos grups de conversa a Whatsapp, en diferents àmbits i nivells de formalitat (associacions de famílies d'una escola, pares i mares d'una classe, amics d'un club esportiu) del barri de Sants (Barcelona) i determinarem com els parlants mantenen llur llengua, o convergeixen a la llengua de l'altra persona. L'objectiu fonamental d'aquest treball és aplicar aquestes dues eines -l'acomodació comunicativa i les teories del conflicte respecte la minorització del català- a casos concrets de converses amb un format i unes normes diferents (xats de Whatsapp), i desenvolupar unes eines que permetin detectar, mesurar i analitzar aquesta convergència. En aquesta anàlisi es relacionaran els comportaments personals en petits grups (micro) amb la situació social global del català (macro), en contextos diferents i en un format emergent. Es constatarà la validesa de la teoria de l'acomodació comunicativa per a aplicar-se en estudis empírics de converses de Whatsapp, i ens permetrà albirar hipòtesis sobre com les diferències de tria lingüística i acomodació poden dependre de la composició lingüística del grup, així com també de la vitalitat etnolingüística del català en diferents àmbits.

La lengua catalana coexiste con otras lenguas (sobre todo el castellano). Algunos sociolingüistas del ámbito catalanófono, como Aracil o Ninyoles, han descrito esta coexistencia mediante la teoría del conflicto, según la cual la comunidad lingüística catalanófona está minorizada, esto es, las estructuras de poder le han impuesto una lengua ajena. Por otro lado, la Teoría de la Acomodación Comunicativa abastece un marco teórico psicolingüístic robusto para el estudio de este tipo de minorización, y ya se ha aplicado en estudios de redes sociales, donde revela a menudo relaciones de poder. Así, analizando la elige lingüística de catalán o castellano, estudiaremos varios grupos de conversación a Whatsapp, en diferentes ámbitos y niveles de formalidad (asociaciones de familias de una escuela, padres y madres de una clase, amigos de un club deportivo) del barrio de Sants (Barcelona) y determinaremos como los hablantes mantienen su lengua, o convergen a la lengua de la otra persona. El objetivo fundamental de este trabajo es aplicar estas dos herramientas -la acomodación comunicativa y las teorías del conflicto respeto la minorización del catalán- a casos concretos de conversaciones con un formato y unas normas diferentes (chats de Whatsapp), y desarrollar unas herramientas que permitan detectar, mesurar y analizar esta convergencia. En este análisis se relacionarán los comportamientos personales en pequeños grupos (micro) con la situación social global del catalán (macro), en contextos diferentes y en un formato emergente. Se constatará la validez de la teoría de la acomodación comunicativa para aplicarse en estudios empíricos de conversaciones de Whatsapp, y nos permitirá divisar hipótesis sobre como las diferencias de elige lingüística y acomodación pueden depender de la composición lingüística del grupo, así como también de la vitalidad etnolingüística del catalán en diferentes ámbitos.

The Catalan language coexists with other languages (especially Spanish). Some sociolinguists in the Catalan-speaking field, such as Aracil or Ninyoles, have described this coexistence through the conflict theory, according to which the Catalan-speaking linguistic community is minoritised, that is, the power structures have imposed an alien language on it. On the other hand, the Theory of Communicative Accommodation provides a robust psycholinguistic theoretical framework for the study of this type of minoritisation, and has already been applied in studies of social networks, where it often reveals power relations. Thus, analysing the linguistic choice of Catalan or Spanish, we will study several Whatsapp conversation groups, in different environments and levels of formality (family associations of a school, parents of a class, friends of a sports club) in the neighbourhood of Sants (Barcelona) and we will determine how speakers maintain their language, or converge to the language of the other person. The main objective of this work is to apply these two tools - communicative accommodation and theories of conflict respecting the minorisation of Catalan - to specific cases of conversations with a different format and norms (Whatsapp chats), and to develop tools that allow us to detect, measure and analyse this convergence. This analysis will relate personal behaviour in small groups (micro) with the global social situation of Catalan (macro), in different contexts and in an emerging format. It will confirm the validity of the theory of communicative accommodation to be applied in empirical studies of Whatsapp conversations, and will allow us to hypothesize how differences in linguistic choice and accommodation may depend on the linguistic composition of the group, as well as on the ethnolinguistic vitality of Catalan in different spheres.