Los métodos museográficos para la construcción de significados del patrimonio: Del objeto al sujeto, y del relato a la experiencia. El caso del Museo Antropológico y de Arte Contemporáneo de Guayaquil (MAAC)

Abstract

El presente estudio tuvo como objetivo analizar los métodos museográficos empleados en el Museo Antropológico y de Arte Contemporáneo (MAAC) de la ciudad de Guayaquil que facilitan la construcción de significado del patrimonio y generan experiencias significativas en los visitantes, para lo cual se investigó el perfil de visitantes que han logrado construir el significado del patrimonio, y los aspectos de los métodos museográficos que conllevaron a este resultado, así como también el proceso de comprensión del significado del patrimonio. Se aplicó un enfoque metodológico cuali-cuantitativo y de alcance descriptivo. El diseño de investigación fue de tipo no experimental, y transversal. Los datos se obtuvieron mediante la aplicación de las siguientes técnicas de investigación: revisión bibliográfica, observación participante durante dos días entre semana laborable y cuatro días fines de semana, 383 encuestas dirigidas a visitantes adultos y de tercera edad; y 5 entrevistas a expertos. La práctica museográfica del Museo Antropológico y de Arte Contemporáneo (MAAC) para la construcción de significado del patrimonio y experiencias significativas reveló que esto es posible por medio de la combinación de modelos y recursos museográficos para atraer a diferentes tipos de público, considerando que cada individuo interpreta y construye los significados de manera personal; por lo que estos métodos se enfocan a personas visuales, auditivas y sensitivas por el uso de recursos multisensoriales; al público especialmente local por los relatos que se relacionan con su contexto cultural; y a personas de diferentes edades y niveles de estudio por el uso de un lenguaje sencillo y de fácil comprensión, así como también por el uso de recursos digitales interactivos. Finalmente, la metodología museográfica del MAAC puede generar mejores resultados tanto en la sección de arqueología y arte contemporáneo con la implementación de un programa de mediación para diferentes tipos de público en base a edades, niveles de estudio e inteligencias múltiples que facilite la interpretación, construcción de significados y experiencias significativas.

This research aimed to analyze the museographic methods used at the Anthropological and Contemporary Art Museum (MAAC) of Guayaquil city that allows the construction of heritage meaning and generate significant experiences in visitors, the profile of visitors and the aspects of museum methods that lead to this result, as well as the process of understanding the meaning of heritage. A qualitative-quantitative methodological approach with a descriptive scope was applied. The research design was non-experimental and transversal. In this way, the largest number of data was collected using the following research techniques: bibliographic review, participant observation for two days during the working week and four days on weekends, 383 surveys for adult and elderly visitors; and 5 experts interviews. The museographic practice of the Anthropological and Contemporary Art Museum (MAAC) for the construction of heritage meaning and significant experiences showed that this is possible through the combination of museum models and resources to attract different types of public, considering that each individual interprets and constructs meanings in a personal way. Therefore, these methods are focused on visual, auditory and sensitive people due to the use of multisensory resources; especially local audiences for stories that relate to their cultural context; and people of different ages and levels of study through the use of simple and easily understood language, as well as through the use of interactive digital resources. Finally, the museographic methodology of the MAAC can generate better results both in the archeology and contemporary art exhibitions with the implementation of a cultural mediation program for different types of public based on ages, levels of study and multiple intelligences that facilitate interpretation, construction of meanings and significant experiences.

El present estudi va tenir com a objectiu analitzar els mètodes museogràfics emprats en el Museu Antropològic i d'Art Contemporani (MAAC) de la ciutat de Guayaquil que faciliten la construcció de significat de el patrimoni i generen experiències significatives en els visitants, per a això es va investigar el perfil de visitants que han aconseguit construir el significat de el patrimoni, i els aspectes dels mètodes museogràfics que van comportar a aquest resultat, així com també el procés de comprensió de l'significat de el patrimoni. Es va aplicar un enfocament metodològic quali-quantitatiu i d'abast descriptiu. El disseny d'investigació va ser de tipus no experimental i transversal. D'aquesta manera, es va recol·lectar el major nombre de dades mitjançant les següents tècniques d'investigació: revisió bibliogràfica, observació participant durant dos dies entre setmana laborable i quatre dies caps de setmana, 383 enquestes dirigides a visitants adults i de gent gran; i 5 entrevistes a experts. La pràctica museogràfica del Museu Antropològic i d'Art Contemporani (MAAC) per a la construcció de significat de el patrimoni i experiències significatives va revelar que això és possible per mitjà de la combinació dels models i recursos museogràfics per atraure diferents tipus de públic, considerant que cada individu interpreta i construeix els significats de manera personal; de manera que aquests mètodes s'enfoquen a persones visuals, auditives i sensitives per l'ús de recursos multisensorials; a el públic especialment local pels relats que es relacionen amb el seu context cultural; i a persones de diferents edats i nivells d'estudi per l'ús d'un llenguatge senzill i de fàcil comprensió, així com també per l'ús de recursos digitals interactius. Finalment, la metodologia museogràfica de l'MAAC pot generar millors resultats tant en la secció d'arqueologia i art contemporani amb la implementació d'un programa de mediació per a diferents tipus de públic basant-se edats, nivells d'estudi i intel·ligències múltiples que faciliti la interpretació, construcció de significats i experiències significatives.