Violència contra les dones i simbologia religiosa en la novel·la Solitud

Abstract

Solitud ha estat analitzada des de diverses perspectives al llarg del temps. Les més canòniques l'han situada al marc de la novel·la modernista rural. Se n'han fet també lectures psicoanalítiques, siguin simbòliques o només psicologistes. Les aportacions del pensament feminista de la segona meitat del segle XX i la manera com la crítica literària ha contribuït als estudis de gènere, han obert encara la possibilitat a noves lectures. Les múltiples interpretacions de Solitud demostren que l'obra ha esdevingut un clàssic i que, com a tal, escapa, almenys en part, de les classificacions. Les admet totes i alhora les defuig totes. L'obra permet ser analitzada, encara, des d'òptiques desateses fins ara. En aquest treball s'analitzen els referents simbòlics religiosos presents a Solitud que donen valor de contingut a la violència masclista, i la manera com, utilitzant l'enfocament dels estudis de gènere, aquest tipus de violència és representada a la novel·la.

Solitud ha sido analizada desde diversas perspectivas a lo largo del tiempo. Las más canónicas la han situado en el marco de la novela modernista rural. Se han hecho también lecturas psicoanalíticas, sean simbólicas o sólo psicologistas. Las aportaciones del pensamiento feminista de la segunda mitad del siglo XX y la forma en que la crítica literaria ha contribuido a los estudios de género, han abierto aún la posibilidad a nuevas lecturas. Las múltiples interpretaciones de Solitud demuestran que la obra se ha convertido en un clásico y que, como tal, escapa, al menos en parte, de las clasificaciones. Las admite todas al tiempo que las rehuye todas. La obra permite ser analizada, aun, desde ópticas desatendidas hasta ahora. En este trabajo se analizan los referentes simbólicos religiosos presentes en Solitud que dan valor de contenido a la violencia machista, y la forma en que, utilizando el enfoque de los estudios de género, este tipo de violencia es representada en la novela.

Solitud has been analysed from various angles in the past century. The most canonical approach has categorized it in the rural modernist novel section. It has also been interpreted psychoanalytically, both in its symbolism and in the psychology of its characters. The feminist movement of the second half of the 20th century viewed the novel from the perspective of gender studies, giving way to new readings. The various interpretations of Solitud are a demonstration that the novel has become a classic. This means that ¿to a large extent¿ it evades the categories. It fits in all of them just as much as it avoids them all. This work can still be analysed from new perspectives. Using the parameters set by gender studies, we will analyse the religious symbolic references that are present in Solitud, strengthening the narrative of sexist violence, and the way in which this kind of violence is represented in the novel