Regeneració urbana dels barris fruits del boom immobiliari dels anys 1960 i 1970, a partir de la millora dels seus espais públics. El cas del barri Centre de Salt

Abstract

Els barris sorgits dels anys 60 i 70 a Salt, així com a molts municipis catalans, s'han d'entendre en la lògica d'una dictadura franquista on l'especulació i la búsqueda de rendibilitat, portaven a intentar crear el màxim rendiment econòmic en la mínima superfície de sòl. Són barris molt densos, amb una alta concentració de població en edificis alts, rodejats de petits carrers destinats quasi exclusivament a vehicles, no només per un motiu econòmic sinó també fruit de motivacions polítiques en què les concentracions de persones al carrer no estaven ben vistes. Però el present TFM no tractarà de les motivacions econòmiques ni polítiques en la realització d'aquests barris sinó com han arribat fins avui els seus espais públics. Moltes han estat les propostes per tal de millorar les realitats d'uns barris que són el paradigma de l'excés de compacitat i densitat, pensats en la formació d'habitatge, però que, en el seu disseny i execució, es van oblidar els seus espais públics. Les polítiques de regeneració del barri al complet són complexes i necessàriament transversals, especialment quan hi entren en joc esponjaments i enderrocs de varies edificacions, amb dificultats econòmiques, projectuals, constructives, legals, i d'alarma social que es genera entre la població que perdrà les seves llars. Tot això fa que ens alguns casos acabin fracassant o reduint-se en la mínima expressió, com es veurà que ha estat el cas del pla de renovació urbana (ARU) de Salt, el 2010 i que, a més a més, se segueixi abandonant aspectes com l'epai públic. I en això es focalitzarà el present TFM, l'espai públic com a eix vertebrador de la vida i l'ús del barri, com a punt de partida que culmini en la regeneració urbana del barri Centre de Salt. En primer lloc cal comprendre el context històric i els resultats dels espais públics generats, per seguidament, endinsar-nos en la base teòrica que ofereix el context local: com van abordar els nous ajuntaments democràtics la qüestió pendent de l'espai públic? Juntament a les idees de millora d'aquests ajuntaments, s'hi inclouran altres autors que han intentat comprendre com ha de ser l'espai públic ideal perquè sigui habitable, caminable, sostenible i usable per a la seva població, així com possibles formes d'intervenció per a la seva regeneració. El marc metodològic ens oferirà una forma d'analitzar i classificar els espais públics de la ciutat, per tal de poder seleccionar els més representatius per a l'estudi. Una vegada escollits, aquest mateix marc definirà els paràmetres necessaris per a l'estudi de la qualitat dels espai públics: metodologia d'estudi, paràmetres d'anàlisi i formes de representació, que definiran el mapeig dels aspectes analitzats i la creació d'un diagrama per a la seva fàcil comprensió i comparació, així com per a una fàcil visualització de les possibles millores de cada espai. El TFM acabarà amb un seguit de conclusions i pautes extrapolables per a la intervenció en aquesta tipologia de barris, i per a la potenciació d'un eix estructurant en el seu carrer principal, que ha de permetre la regeneració de tot el seu entorn. Finalment, s'hi inclouran algunes consideracions respecte la metodologia proposada, i la seva possible implantació en futurs casos d'estudi per a altres ciutats similars.

Los barrios surgidos de los años 60 y 70 a Salt, así como en muchos municipios catalanes, se tienen que entender en la lógica de una dictadura franquista donde la especulación y la búsqueda de rentabilidad, llevaban a intentar crear el máximo rendimiento económico en la mínima superficie de suelo. Son barrios muy densos, con una alta concentración de población en edificios altos, rodeados de pequeñas calles destinadas casi exclusivamente a vehículos, no solo por un motivo económico sino también fruto de motivaciones políticas en que las concentraciones de personas en la calle no estaban muy vistas. Pero el presente TFM no tratará de las motivaciones económicas ni políticas en la realización de estos barrios sino como han llegado hasta hoy sus espacios públicos. Muchas han sido las propuestas para mejorar las realidades de unos barrios que son el paradigma del exceso de compactar y densidad, pensados en la formación de vivienda, pero que, en su diseño y ejecución, se olvidaron sus espacios públicos. Las políticas de regeneración del barrio al completo son complejas y necesariamente transversales, especialmente cuando entran en juego esponjamientos y escombros de varías edificaciones, con dificultades económicas, proyectuales, constructivas, legales, y de alarma social que se genera entre la población que perderá sus hogares. Todo esto hace que ente algunos casos acaben fracasando o reduciéndose en la mínima expresión, como se verá que ha sido el caso del plan de renovación urbana (ARU) de Salt, el 2010 y que, además, se siga abandonando aspectos como el epacio público. Y en esto se focalizará el presente TFM, el espacio público como eje vertebrador de la vida y el uso del barrio, como punto de partida que culmine en la regeneración urbana del barrio Centro de Salt. En primer lugar hay que comprender el contexto histórico y los resultados de los espacios públicos generados, por seguidamente, adentrarnos en la base teórica que ofrece el contexto local: ¿Cómo abordaron los nuevos ayuntamientos democráticos la cuestión pendiente del espacio público? Juntamente a las ideas de mejora de estos ayuntamientos, se incluirán otros autores que han intentado comprender como tiene que ser el espacio público ideal porque sea habitable, caminable, sostenible y usable para su población, así como posibles formas de intervención para su regeneración. El marco metodológico nos ofrecerá una forma de analizar y clasificar los espacios públicos de la ciudad, para poder seleccionar los más representativos para el estudio. Una vez escogidos, este mismo marco definirá los parámetros necesarios para el estudio de la calidad de los espacio públicos: metodología de estudio, parámetros de análisis y formas de representación, que definirán el mapeo de los aspectos analizados y la creación de un diagrama para su fácil comprensión y comparación, así como para una fácil visualización de las posibles mejoras de cada espacio. El TFM acabará con una serie de conclusiones y pautas extrapolables para la intervención en esta tipología de barrios, y para la potenciación de un eje estructurante en su calle principal, que tiene que permitir la regeneración de todo su entorno. Finalmente, se incluirán algunas consideraciones respeto la metodología propuesta, y su posible implantación en futuros casos de estudio para otras ciudades similares.

The neighborhoods that emerged in the 60s and 70s in Salt, as well as in many Catalan municipalities, have to be understood in the logic of a Franco dictatorship where speculation and the search for profitability, led to try to create the maximum economic return in the minimum land area. They are very dense neighborhoods, with a high concentration of population in tall buildings, surrounded by small streets destined almost exclusively for vehicles, not only for economic reasons but also as a result of political motivations in which concentrations of people in the street were not very popular. But this TFM will not deal with the economic or political motivations in the creation of these neighborhoods, but rather with how their public spaces have come to this day. There have been many proposals to improve the realities of neighborhoods that are the paradigm of excessive compactness and density, designed for the formation of housing, but that, in their design and execution, their public spaces were forgotten. The regeneration policies of the whole neighborhood are complex and necessarily transversal, especially when sponjaments and rubble of several buildings come into play, with economic, project, constructive, legal difficulties, and social alarm that is generated among the population that will lose their homes. All this makes that in some cases end up failing or being reduced to the minimum expression, as will be seen to have been the case of the urban renewal plan (ARU) of Salt, 2010 and also continue to abandon aspects such as public space. And this is the focus of this TFM, the public space as the backbone of the life and use of the neighborhood, as a starting point that culminates in the urban regeneration of the neighborhood center of Salt. First of all, it is necessary to understand the historical context and the results of the public spaces generated, and then, to go into the theoretical basis offered by the local context: how did the new democratic city councils approach the pending issue of public space? Together with the ideas of improvement of these councils, we will include other authors who have tried to understand how the ideal public space should be habitable, walkable, sustainable and usable for its population, as well as possible forms of intervention for its regeneration. The methodological framework will offer us a way to analyze and classify the public spaces of the city, in order to select the most representative ones for the study. Once chosen, this same framework will define the necessary parameters for the study of the quality of public spaces: study methodology, analysis parameters and forms of representation, which will define the mapping of the aspects analyzed and the creation of a diagram for easy understanding and comparison, as well as for easy visualization of the possible improvements of each space. The TFM will end with a series of conclusions and extrapolable guidelines for the intervention in this type of neighborhoods, and for the promotion of a structuring axis in its main street, which has to allow the regeneration of all its surroundings. Finally, some considerations will be included regarding the proposed methodology, and its possible implementation in future case studies for other similar cities.