Una aproximación analítica y exploratoria a las oportunidades de activación comunitaria de los espacios intermedios del barrio de Sant Marcel·lí (València) como lugares de convivencia

Abstract

En un contexto de crisis del espacio público como lugar de convivencia influenciado, entre otros elementos, por la tendencia del urbanismo tradicional a hacer crecer y dispersar la ciudad dándole una atención residual a los vacíos entre las edificaciones, este trabajo sondea maneras de volver a acercar a las personas y generar una conciencia comunitaria mediante el aprovechamiento de recursos urbanos ya existentes dentro de la ciudad consolidada. En un contexto de barrio de periferia como es el barrio de Sant Marcel·lí, dentro de la ciudad de València, ponemos el foco sobre sus espacios intermedios, lugares habitualmente olvidados o en desuso que pueden servir como punto de encuentro entre la vida pública y la esfera privada en la que la sociedad se ha retraído. El presente trabajo propone una aproximación particular a la realidad de Sant Marcel·lí, caracterizada por combinar en su desarrollo el análisis técnico-cuantitativo con una mirada próxima de tipo exploratorio. La meta de este acercamiento analítico es desvelar las oportunidades de los espacios intermedios como lugares de singular potencial para el enriquecimiento de la vida urbana y para la creación de colectividad. En su desenlace, el ejercicio de análisis se asoma de manera directa a las posibilidades de actuación por medio de la organización de una jornada de reactivación ciudadana de un espacio intermedio de Sant Marcel·lí. La acción sirve para identificar oportunidades así como obstáculos y limitaciones de cara al diseño de estrategias urbanas para la reactivación comunitaria de espacios intermedios.

En un context de crisi de l'espai públic com a lloc de convivència influenciat, entre altres elements, per la tendència de l'urbanisme tradicional a fer créixer i dispersar la ciutat donant-li una atenció residual als buits entre les edificacions, aquest treball sondeja maneres de tornar a acostar a les persones i generar una consciència comunitària mitjançant l'aprofitament de recursos urbans ja existents dins de la ciutat consolidada. En un context de barri de perifèria com és el barri de Sant Marcel·lí, dins de la ciutat de València, posem el focus sobre els seus espais intermedis, llocs habitualment oblidats o en desús que poden servir com a punt de trobada entre la vida pública i l'esfera privada en la qual la societat s'ha retret. El present treball proposa una aproximació particular a la realitat de Sant Marcel·lí, caracteritzada per combinar en el seu desenvolupament l'anàlisi tècnica-quantitativa amb una mirada pròxima de tipus exploratori. La meta d'aquest acostament analític és revelar les oportunitats dels espais intermedis com a llocs de singular potencial per a l'enriquiment de la vida urbana i per a la creació de col·lectivitat. En el seu desenllaç, l'exercici d'anàlisi treu el cap de manera directa a les possibilitats d'actuació per mitjà de l'organització d'una jornada de reactivació ciutadana d'un espai intermedi de Sant Marcel·lí. L'acció serveix per a identificar oportunitats així com obstacles i limitacions de cara al disseny d'estratègies urbanes per a la reactivació comunitària d'espais intermedis.

In a context of crisis of public space as a place of coexistence influenced, among other elements, by the tendency of traditional urbanism to make the city grow and disperse giving residual attention to the gaps between buildings, this work explores ways to bring people together and generate community awareness by taking advantage of existing urban resources within the consolidated city. In the context of a peripheral neighborhood such as Sant Marcel-lí, in the city of València, we put the València, we put the focus on its intermediate spaces, places usually forgotten or in disuse that can serve as a meeting point between public life and the private sphere in which society has withdrawn. The present work proposes a particular approach to the reality of Sant Marcel-lí, characterized by combining in its development the technical-quantitative analysis with a close look of exploratory type. The goal of this analytical approach is to reveal the opportunities of intermediate spaces as places of singular potential for the enrichment of urban life and for the creation of collectivity. In its outcome, the analytical exercise looks directly at the possibilities for action through the organization of a day of citizen reactivation of an in-between space in Sant Marcel-lí. The action serves to identify opportunities as well as obstacles and limitations for the design of urban strategies for the community reactivation of intermediate spaces.