El sentimiento trágico de la vida en la obra poética de Federico García Lorca

Abstract

El presente Trabajo Final de Máster tiene como objetivo analizar la obra poética de Federico García Lorca (1898-1936) a partir de un tema clave: el sentimiento trágico de la vida. Este concepto, propuesto por Miguel de Unamuno en su ensayo titulado Del sentimiento trágico de la vida (1913), engloba una problemática emocional que afecta a pueblos e individuos. Estudiar la producción lírica de García Lorca a la luz de este concepto supondrá reflexionar sobre un tema de especial interés: la conciencia trágica del poeta. Las constantes alusiones a la muerte, a la nostalgia por recuperar un paraíso perdido, la denuncia de un mundo hostil y represivo que amenaza con imponer su norma como verdad incuestionable, o el amor frustrado son algunos de los temas que el autor desarrolla a lo largo de su conjunto poético. Sin embargo, todos ellos son consecuencia de una problemática mucho más profunda. Asimismo, este trabajo intentará demostrar que la conciencia trágica, visible en libros como el Romancero gitano (1928), Poeta en Nueva York (1940) o Diván del Tamarit (1940), se despertó tempranamente en García Lorca. Esa conciencia trágica, cuyos síntomas empiezan a manifestarse alrededor de 1917, engloba toda su producción poética y detona en el sentimiento trágico de la vida lorquiano.

El present Treball Final de Màster té com a objectiu analitzar l'obra poètica de Federico García Lorca (1898-1936) a partir d'un tema clau: el sentiment tràgic de la vida. Aquest concepte, proposat per Miguel d'Unamuno en el seu assaig titulat Del sentiment tràgic de la vida (1913), engloba una problemàtica emocional que afecta pobles i individus. Estudiar la producció lírica de García Lorca a la llum d'aquest concepte suposarà reflexionar sobre un tema d'especial interès: la consciència tràgica del poeta. Les constants al·lusions a la mort, a la nostàlgia per recuperar un paradís perdut, la denúncia d'un món hostil i repressiu que amenaça d'imposar la seva norma com a veritat inqüestionable, o l'amor frustrat són algunes de les qüestions que l'autor desenvolupa al llarg del seu conjunt poètic. No obstant això, tots ells són conseqüència d'una problemàtica molt més profunda. Així mateix, aquest treball intentarà demostrar que la consciència tràgica, visible en llibres com el Romancer gitano (1928), Poeta a Nova York (1940) o Divan del Tamarit (1940), es va despertar primerencament en García Lorca. Aquesta consciència tràgica, els símptomes de la qual comencen a manifestar-se al voltant de 1917, engloba tota la seva producció poètica i detona en el sentiment tràgic de la vida lorquià.

This Master's The aim of this Master's thesis is to analyse the poetic work of Federico García Lorca (1898-1936) on the basis of a key theme: the tragic feeling of life. This concept, proposed by Miguel de Unamuno in his essay entitled Del sentimiento trágico de la vida (1913), encompasses an emotional problem that affects peoples and individuals. Studying García Lorca's lyrical production in the light of this concept will involve reflecting on a subject of special interest: the poet's tragic conscience. The constant allusions to death, the nostalgia to recover a lost paradise, the denunciation of a hostile and repressive world that threatens to impose its rule as unquestionable truth, or frustrated love are some of the themes that the author develops throughout his poetic work. However, all of them are the consequence of a much deeper problem. Likewise, this work will attempt to demonstrate that the tragic conscience, visible in books such as Romancero gitano (1928), Poeta en Nueva York (1940) or Diván del Tamarit (1940), was awakened early in García Lorca. This tragic awareness, whose symptoms began to manifest themselves around 1917, encompasses his entire poetic production and detonates in Lorca's tragic sense of life.