Reformulation of the relationship between Individual freedom and technology theorized through/by the channel of cinematic philosophy

Abstract

Aquesta recerca es proposa comprovar si les obres cinematogràfiques poden pensar, i de quina manera, la restricció de la llibertat individual per part de les noves tecnologies, entenent que les obres mateixes són productores de teoria que contribueix a la filosofia cinematogràfica. Per comprovar aquesta capacitat, s'estableixen inductivament quatre tipus de restricció de la llibertat individual, i, seguint el camí teòric marcat per Foucault amb la societat disciplinària i per Deleuze amb la societat de control, en diàleg amb Deleuze i Guattari amb el desig, es conclou que un d'aquests tipus de restricció exercits per la tecnologia s'ha passat per alt en la filosofia contemporània, ja que apareix amb l'emergència de les noves tecnologies digitals. Amb l'objectiu de revelar aquesta capacitat de les obres cinematogràfiques, s'aplica una anàlisi de close reading a obres concretes per analitzar els seus elements cinematogràfics macro i microestructurals. En referència a aquesta anàlisi, es conclou que la filosofia cinematogràfica és una branca pròpia i diferenciada de la filosofia contemporània, capaç d'explicar de manera inductiva els quatre tipus de restricció de la llibertat individual per part de la tecnologia, junt amb la teoria del click consent, com a contribució única a la filosofia contemporània.

Esta investigación se propone comprobar si las obras cinematográficas pueden pensar, y de qué forma, la restricción de la libertad individual por parte de las nuevas tecnologías, entendiendo que las propias obras son productoras de teoría que contribuye a la filosofía cinematográfica. Para comprobar esta capacidad, se establecen inductivamente cuatro tipos de restricción de la libertad individual, y, siguiendo el camino teórico marcado por Foucault con la sociedad disciplinaria y por Deleuze con la sociedad de control, en diálogo con Deleuze y Guattari con el deseo, se concluye que uno de estos tipos de restricción ejercidos por la tecnología se ha pasado por alto en la filosofía contemporánea, puesto que aparece con la emergencia de las nuevas tecnologías digitales. Con el objetivo de revelar esta capacidad de las obras cinematográficas, se aplica un análisis de close reading a obras concretas para analizar sus elementos cinematográficos macro y microestructurales. En referencia a este análisis, se concluye que la filosofía cinematográfica es una rama propia y diferenciada de la filosofía contemporánea, capaz de explicar de forma inductiva los cuatro tipos de restricción de la libertad individual por parte de la tecnología, junto con la teoría del click consent, como contribución única a la filosofía contemporánea.

This research seeks to explore whether and in what way cinematic pieces can philosophize and theorize on the restriction of individual freedom through/by technology, and thus contribute in their own right to cinematic philosophy. In order to test their ability to theorize on the relationship between individual freedom and technology, four types of restrictions of individual freedom are established inductively. Following the theoretical path spanning from Foucault's "disciplinary society" to Deleuze's "control society", in connection with Deleuze and Guattari's account of "desire", one of these types is shown to be an overlooked, novel form of restriction emerging with the advent of digital technologies. With the aim of revealing the potential of cinematic pieces to provide theoretical insight into these four types of restriction, and following philosophical methodology, close reading analysis is carried out on specific cinematic pieces, focusing on their macrostructural and microstructural cinematic elements. The results of this analysis show that cinematic philosophy is a distinct channel of philosophy, that it is capable of inductively explaining the four types of restriction of individual freedom through/by technology, as well as the "click consent" theory, and thus that it makes unique theoretical contributions to contemporary philosophy.