Discurso, creatividad y estrategia publicitaria en la música trap hecha por mujeres en España – 2022. Una perspectiva feminista interseccional

Abstract

Nos encontramos ante un cambio de paradigma: hace treinta años muy pocas mujeres, por no decir ninguna, se hubieran atrevido a hablar tan claro como lo hace la Generación Z o la Y en sus canciones. En sus canciones de trap, rap, reguetón, dance hall, y podríamos seguir, drill, etc. Sí, eso que se engloba bajo el paraguas gringo de urban o latin es más que música relegada a unos GRAMMYs específicos o a un género musical en el que las grandes majors o grandes discográficas acaban fijándose porque su parte del pastel se la está llevando el pueblo llano. Con pocos o apenas ningún recurso. Ante la revolución de las redes sociales, la popularización y abaratamiento de los costes de producción y de los sistemas de registro audiovisual, la introducción de los smartphones como forma comúnmente aceptada de registro y/o el paro generalizado en un país golpeado por la 'crisis del ladrillo', apareció lo que podríamos resumir como bedroom pop. Es decir, música producida en una habitación, con apenas un programa y un teclado MIDI, cuando no había mucho más que hacer, porque el trabajo no abundaba precisamente, y 'cualquiera' tenía a mano un Fruity Loops, un Garage Band que venía integrado en la compra del Mac o un Ableton Live crackeado o en la versión que se regala con tarjetas de sonido o teclados midi, la Lite . Pero, sobre todo, en contextos donde antes no habían participado naturalmente, aparecen las mujeres como protagonistas de muchas de las historias que acontecen. Lo que nos interesa aquí, lo que nos mueve a emprender esta investigación, es ese cambio generacional en clave de comunicación, qué lo permite, cómo se transmite, qué iconografía emplea y cómo se desarrolla en un determinado momento histórico. Y cómo conecta todo ello con un feminismo interseccional de base, antirracista, que cuenta con espacios seguros para las mujeres, el colectivo LGTBIQ+ y cualquiera que desee alejarse del yugo de la norma heteropatriarcal. En este trabajo se tendrán en cuenta normas de ortografía, gramática, sintaxis y estilo, pero también se incluirán licencias poéticas, palabras del slang o de la jerga que se emplea en las canciones. De ahí también la creación de nombres de secciones como el de esta misma u otras: Intro, Outro, Theory Marquitos o Acoplao por Anexo, por nombrar solo algunos, emulando el léxico empleado en este campo. Cabe puntualizar que estos se utilizarán en cursiva como método de diferenciación performativo. En definitiva: se pondrá en evidencia la performatividad del lenguaje con neologismos, anglicismos y palabras inventadas o relacionadas directamente con el objeto de estudio. También empleando un lenguaje inclusivo o que prime a las mujeres a la hora de designar ambos géneros.

We are facing a paradigm shift: thirty years ago very few women, if any, would have dared to speak as clearly as Generation Z or Generation Y does in their songs. In their trap, rap, reggaeton, dance hall, and we could go on, drill, etc. songs. Yes, that which is encompassed under the gringo umbrella of urban or Latin is more than music relegated to specific GRAMMYs or to a genre of music that the majors or major labels end up focusing on because their share of the pie is being taken by the common people. With little or no resources. Faced with the revolution of social networks, the popularization and cheapening of production costs and audiovisual recording systems, the introduction of smartphones as a commonly accepted form of recording and/or the generalized unemployment in a country hit by the 'brick crisis', what we could summarize as bedroom pop appeared. That is, music produced in a room, with just a program and a MIDI keyboard, when there was not much else to do, because work was not exactly plentiful, and 'anyone' had at hand a Fruity Loops, a Garage Band that came integrated with the purchase of a Mac or a cracked Ableton Live or in the version that is given away with sound cards or midi keyboards, the Lite. But above all, in contexts where they had not participated naturally before, women appear as protagonists of many of the stories that take place. What interests us here, what moves us to undertake this research, is that generational change in the key of communication, what allows it, how it is transmitted, what iconography is used and how it develops in a certain historical moment. And how it connects all this with a grassroots, anti-racist, intersectional feminism that has safe spaces for women, the LGTBIQ+ collective and anyone who wishes to move away from the yoke of the heteropatriarchal norm. This work will take into account rules of spelling, grammar, syntax and style, but will also include poetic licenses, slang words or slang used in the songs. Hence also the creation of section names such as this one or others: Intro, Outro, Theory Marquitos or Acoplao por Anexo, to name just a few, emulating the lexicon used in this field. It should be pointed out that these will be used in italics as a method of performative differentiation. In short: the performativity of language will be highlighted with neologisms, anglicisms and words invented or directly related to the object of study. We will also use inclusive language or language that gives priority to women when designating both genders.

Ens trobem davant un canvi de paradigma: fa trenta anys molt poques dones, per no dir cap, s'haurien atrevit a parlar tan clar com ho fa la Generació Z o la I en les seves cançons. En les seves cançons de trap, rap, reguetón, dansi hall, i podríem seguir, drill, etc. Sí, això que s'engloba sota el paraigua gringo de urban o latin és més que música relegada a uns GRAMMYs específics o a un gènere musical en el qual les grans majors o grans discogràfiques acaben fixant-se perquè la seva part del pastís la hi està portant el poble pla. Amb pocs o a penes cap recurs. Davant la revolució de les xarxes socials, la popularització i abaratiment dels costos de producció i dels sistemes de registre audiovisual, la introducció dels telèfons intel·ligents com a forma comunament acceptada de registre i/o l'atur generalitzat en un país colpejat per la 'crisi del maó', va aparèixer el que podríem resumir com bedroom pop. És a dir, música produïda en una habitació, amb tot just un programa i un teclat MIDI, quan no hi havia molt més que fer, perquè el treball no abundava precisament, i qualsevol tenia a mà un Fruity Loops, un Garage Band que venia integrat en la compra del Mac o un Ableton Live crackeado o en la versió que es regala amb targetes de so o teclats midi, la Lite . Però, sobretot, en contextos on abans no havien participat naturalment, apareixen les dones com a protagonistes de moltes de les històries que esdevenen. El que ens interessa aquí, la qual cosa ens mou a emprendre aquesta recerca, és aquest canvi generacional en clau de comunicació, què ho permet, com es transmet, quina iconografia empra i com es desenvolupa en un determinat moment històric. I com connecta tot això amb un feminisme interseccional de base, antiracista, que compta amb espais segurs per a les dones, el col·lectiu LGTBIQ+ i qualsevol que desitgi allunyar-se del jou de la norma heteropatriarcal. En aquest treball es tindran en compte normes d'ortografia, gramàtica, sintaxi i estil, però també s'inclouran llicències poètiques, paraules del slang o de l'argot que s'empra en les cançons. D'aquí també la creació de noms de seccions com el d'aquesta mateixa o altres: Intro, Outro, Theory Marquitos o Acoplao per Annex, per nomenar només alguns, emulant el lèxic emprat en aquest camp. Cal puntualitzar que aquests s'utilitzaran en cursiva com a mètode de diferenciació performatiu. En definitiva: es posarà en evidència la performatividad del llenguatge amb neologismes, anglicismes i paraules inventades o relacionades directament amb l'objecte d'estudi. També emprant un llenguatge inclusiu o que prevalgui a les dones a l'hora de designar tots dos gèneres.