La decisión de voto en el caso español. Influencia de los temas valence y de los temas posicionales según la posición ideológica del electorado

Abstract

A partir del análisis de las elecciones generales celebradas en España en los años 2008, 2011 y 2015, mediante el presente TFM persigo realizar una contribución a la explicación del mecanismo de decisión de voto del electorado español, según la posición de la persona votante en la principal dimensión de la competición política, la dimensión izquierda-derecha, en concreto, en lo que respecta al diferente peso otorgado a los temas posicionales que definen y dan forma a esa ideología, y a los temas valence. Mi análisis se enmarca dentro del enfoque downsiano de competencia espacial, y pretende ampliarlo incorporando la influencia de factores no posicionales, siguiendo la línea de investigación trazada por otros autores y autoras, con el objeto de resolver determinadas contradicciones entre la evidencia empírica y las premisas del modelo básico. La mejor comprensión de las causas que motivan la decisión de voto del electorado permite comprender los aspectos que el demos considera prioritarios en sus decisiones -facilitando a los partidos políticos ofrecer una mejor respuesta a las necesidades del mismo, al adecuar sus estrategias políticas y de campaña a los temas que facilitan conseguir el voto-, así como la paulatina despolarización y convergencia del electorado a la posición mediana, alejándose de posiciones extremas- potenciando la eficacia de los mecanismos de manipulación política, como el control de la agenda a través de los medios de comunicación priorizando determinados temas transversales.

A partir de l'anàlisi de les eleccions generals celebrades a Espanya en els anys 2008, 2011 i 2015, mitjançant el present TFM persegueixo realitzar una contribució a l'explicació del mecanisme de decisió de vot de l'electorat espanyol, segons la posició de la persona votant en la principal dimensió de la competició política, la dimensió esquerra-dreta, en concret, pel que fa al diferent pes atorgat als temes posicionals que defineixen i donen forma a aquesta ideologia, i als temes valence. La meva anàlisi s'emmarca dins de l'enfocament downsiano de competència espacial, i pretén ampliar-lo incorporant la influència de factors no posicionals, seguint la línia de recerca traçada per altres autors i autores, a fi de resoldre determinades contradiccions entre l'evidència empírica i les premisses del model bàsic. La millor comprensió de les causes que motiven la decisió de vot de l'electorat permet comprendre els aspectes que el demos considera prioritaris en les seves decisions -facilitant als partits polítics oferir una millor resposta a les necessitats d'aquest, en adequar les seves estratègies polítiques i de campanya als temes que faciliten aconseguir el vot-, així com la gradual despolarització i convergència de l'electorat a la posició mitjana, allunyant-se de posicions extremes- potenciant l'eficàcia dels mecanismes de manipulació política, com el control de l'agenda a través dels mitjans de comunicació prioritzant determinats temes transversals.

Based on the analysis of the general elections held in Spain in 2008, 2011 and 2015, I intend to make a contribution to the explanation of the voting decision mechanism of the Spanish electorate, according to the position of the voter in the main dimension of the political competition, the left-right dimension, specifically with regard to the different weight given to the positional issues that define and shape that ideology, and to the valence issues. My analysis is framed within the downsian approach to spatial competition, and aims to extend it by incorporating the influence of non-positional factors, following the line of research traced by other authors, in order to resolve certain contradictions between the empirical evidence and the premises of the basic model. A better understanding of the causes that motivate the electorate's voting decision allows us to understand the aspects that the demos considers a priority in their decisions - making it easier for the political parties to offer a better response to the electorate's needs, by adapting their political and campaign strategies to the issues that make it easier to obtain the vote -, as well as the gradual depolarization and convergence of the electorate to the median position, moving away from extreme positions - enhancing the effectiveness of the mechanisms of political manipulation, such as the control of the agenda through the media by prioritizing certain cross-cutting issues.