Instapoesia catalana: cap a la consolidació d'un nou gènere

Abstract

Aquest treball vol ser una primera reflexió sobre el nou gènere digital de la instapoesia en català. La plataforma social Instagram ha permès el naixement d'una poesia jove i planera que ha irromput en l'escena de creació digital sense referents cultes i, desmarcada de l'alta escena poètica convencional, no té encara una acceptació reconeguda. Davant un xoc de coneixement desnivellat, concepcions errònies i exigències no assolides, la instapoesia es troba desemparada, incompresa i mancada de figures o entitats que la puguin reconèixer com a gènere independent i rellevant en l’escena literària, i que puguin acompanyar-la cap una bona recepció acadèmica i una posterior institucionalització. A través d'una contextualització digital i l'observació de casos reals forçada per la manca de referències especialitzades, aquest assaig busca omplir un buit en l'acadèmia catalana per incentivar l'exploració d'un nou gènere literari i la descoberta d'una sèrie d'instapoetes que, sense adonar-se'n, se n'han convertit en referents fundacionals.

Este trabajo quiere ser una primera reflexión sobre el nuevo género digital de la instapoesía en catalán. La plataforma social Instagram ha permitido el nacimiento de una poesía joven que ha irrumpido en la escena de creación digital sin referentes cultos y, desmarcada del alta escena poética convencional, no tiene todavía una aceptación reconocida. Ante un choque de conocimiento desnivelado, concepciones erróneas y exigencias no logradas, la instapoesía se encuentra desamparada, incomprendida y falta de figuras o entidades que la puedan reconocer como género independiente y relevando en la escena literaria, y que puedan acompañarla cabe una buena recepción académica y una posterior institucionalización. A través de una contextualización digital y la observación de casos reales forzada por la carencia de referencias especializadas, este ensayo busca llenar un vacío en la academia catalana para incentivar la exploración de un nuevo género literario y el descubrimiento de una serie de instapoetas que, sin darse cuenta, se han convertido en referentes fundacionales.

This work aims to be a first reflection on the new digital genre of instapoetry in Catalan. The social platform Instagram has allowed the birth of a young poetry that has burst onto the scene of digital creation without cultured referents and, unmarked from the conventional high poetry scene, has not yet been recognised. Faced with a clash of unbalanced knowledge, misconceptions and unfulfilled demands, instapoetry finds itself unprotected, misunderstood and lacking figures or entities that can recognise it as an independent and relevant genre in the literary scene, and that can accompany it with a good academic reception and subsequent institutionalisation. Through a digital contextualisation and the observation of real cases forced by the lack of specialised references, this essay seeks to fill a gap in the Catalan academy in order to encourage the exploration of a new literary genre and the discovery of a series of instapoets who, without realising it, have become foundational references.