Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/10609/146638
Full metadata record
DC FieldValueLanguage
dc.contributor.authorValera Barros, Joaquim-
dc.coverage.spatialAndorra-
dc.date.accessioned2022-08-03T05:13:56Z-
dc.date.available2022-08-03T05:13:56Z-
dc.date.issued2022-06-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10609/146638-
dc.description.abstractL’Urgellet i Andorra formen part d’un antic país històric, avui escapçat per una frontera. La plana de la Seu d’Urgell ha estat tradicionalment l’epicentre d’aquest territori, cruïlla d’antics camins que comunicaven amb la Cerdanya, a l’est, el Pallars a l’oest, les valls andorranes, al nord, i al sud vers les valls de Cabó, Alinyà i Nargó. Ara bé, les dues principals vies de comunicació eren el camí Cardoner, que connectava el país amb la Catalunya central, i la Strata Ceretana, que des de la capçalera del Segre menava vers la ciutat d’Ilerda. Ambdues vies van ser reaprofitades i millorades pels romans quan van conquerir el territori. La població indígena va ser sotmesa a un lent, però efectiu procés d’aculturació, que va acabar forjant un territori romanitzat, tant culturalment com lingüísticament. Tanmateix, l’important nombre de topònims preromans conservats, ha fet plantejar la possibilitat d’una pervivència lingüística i cultural, del substrat indígena anterior a l’arribada de Roma. En el present treball analitzarem les fonts i evidències arqueològiques de què disposem a hores d’ara i, a partir d’aquí, exposarem les potencialitats d’estudi.ca
dc.description.abstractLa comarca del Urgellet y Andorra forman parte de un antiguo país histórico, hoy separado por una frontera. La llanura de la Seu d'Urgell ha sido tradicionalmente el epicentro de este territorio, cruce de antiguos caminos que comunicaban con la Cerdaña, al este, el Pallars al oeste, los valles andorranos, al norte, y dirección sur: los valles de Cabó, Alinyà y Nargó. Ahora bien, las dos principales vías de comunicación, eran el camino Cardoner, que conectaba el país con la Cataluña central, y la Strata Ceretana, que desde la cabecera del Segre descendía hacia la ciudad de Ilerda. Ambas vías, fueron reaprovechadas y mejoradas por los romanos cuando conquistaron el territorio. La población indígena fue sometida a un lento, pero efectivo proceso de aculturación, que acabó forjando un territorio romanizado, tanto cultural, como lingüísticamente. Sin embargo, el importante número de topónimos prerromanos conservados ha hecho plantear la posibilidad de una pervivencia lingüístico-cultural, del sustrato indígena anterior, a la llegada de Roma. En el presente trabajo, analizaremos las fuentes y evidencias arqueológicas que disponemos en estos momentos, para acabar exponiendo las futuras potencialidades de estudio.es
dc.description.abstractThe region of Urgellet and Andorra form part of an ancient historical country, today separated by a border. The Seu d'Urgell plain has been traditionally the epicenter of this territory, a crossroads of ancient paths wich communicated with Cerdanya to the east, Pallars to the west, the Andorran valleys to the north, and to the south: the valleys of Cabó, Alinyà and Nargó. Even so, the two main communication ways were the Cardoner road, which connected the country with central Catalonia, and the Strata Ceretana, which from the headwaters of the Segre descended towards the city of Ilerda. Both ways were reused and improved by the Romans when they conquered the territory. The population indigenous was subjected to a slow but effective process of acculturation, which ended up forging a Romanized territory, both culturally and linguistically. However, the significant number of preserved pre-Roman toponyms has raised the possibility of a linguistic-cultural survival of the indigenous substratum previous to the arrival of Rome. In this work, we will analyze the sources and archaeological evidences that we have at the moment, to finish exposing the future potentialities of study.en
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isocat-
dc.publisherUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)-
dc.rightsCC BY-NC-ND-
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/-
dc.subjectromanitzacióca
dc.subjectsubstrat indígenaca
dc.subjectvies de comunicacióca
dc.subjectromanizaciónes
dc.subjectsustrato indígenaes
dc.subjectvías de comunicaciónes
dc.subjectromanizationen
dc.subjectindigenous substratumen
dc.subjectcommunication waysen
dc.subject.lcshIndigenous peoples -- TFMen
dc.titleLa Romanització de l’Urgellet i Andorra-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/masterThesis-
dc.audience.educationlevelEstudis de Màsterca
dc.audience.educationlevelEstudios de Másteres
dc.audience.educationlevelMaster's degreesen
dc.subject.lemacAborígens -- TFMca
dc.subject.lcshesAborígenes -- TFMes
dc.contributor.tutorOlesti Vila, Oriol-
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess-
Appears in Collections:Treballs finals de carrera, treballs de recerca, etc.

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
jvalerabaTFM0622memòria.pdfMemòria del TFM8,35 MBAdobe PDFThumbnail
View/Open
Share:
Export:
View statistics

This item is licensed under aCreative Commons License Creative Commons