¿Puerta abierta o frontera cerrada? Del éxodo sirio al éxodo de Ucrania

Abstract

Siete años separan la crisis de las personas refugiadas en Europa provocada por el conflicto en Siria, de la huida de personas ucranianas de la guerra causada por Rusia. Sin embargo, la gestión por parte de la Unión Europea de la acogida ha sido muy distinta en ambos casos. Desde 2015, la política migratoria europea se ha caracterizado por las divisiones en el seno de la Unión, la apuesta por el cierre de fronteras y la externalización del control migratorio a terceros países, lo que ha supuesto la muerte de miles de personas y el desamparo de tantas otras. En el caso de Ucrania, sin embargo, la respuesta europea ha sido solidaria, sólida y unánime, manteniendo sus fronteras abiertas e impulsando medidas que faciliten la acogida. Este cambio también se ha visto reflejado en la opinión pública y los medios de comunicación. La imagen de los refugiados ucranianos en los medios es la de personas blancas, educadas, mientras que se hablaba de amenaza, invasión migratoria o terrorismo en el caso de Oriente Medio. El presente trabajo reflexiona sobre la dimensión política y simbólica de las personas refugiadas en Europa a partir del estudio de caso de los éxodos provocados por la guerra de Siria y la invasión de Ucrania. Con vocación propositiva, se planteará la necesidad de un cambio en las políticas migratorias y de la subjetividad de los ciudadanos europeos, que garanticen los derechos de las personas que se ven obligadas a huir por la violencia, la miseria o la pobreza, independientemente de su procedencia o el color de su piel.

Seven years separate the refugee crisis in Europe due the conflict in Syria and the flight of Ukrainians by the Russian invasion. However, the European Union's reception of refugees has been very different in both cases. Since 2015, European migration policy has been defined by divisions within the Union, a focus on closing borders and the externalization of migratory control to third countries, which has meant the deaths of thousands of people and the homelessness of so many others. In the case of Ukraine, though, the European response has been supportive, robust and unanimous, keeping its borders open and promoting measures to facilitate reception. This change has been reflected in public opinion and the media, as well. The image of Ukrainian refugees in the media is that of white, educated, middle-class people, whereas in the case of the Middle East, was one of threat, migrant invasion or terrorism. This paper reflects on the political and symbolic dimension of refugees in Europe based on the case study of the Syrian exodus and Ukrainian one. With a propositive vocation, it will consider the need for a change in migration policies and the subjectivity of European citizens, guaranteeing the rights of people who are forced to flee violence, misery or poverty, regardless of their origin or the colour of their skin.

Set anys separen la crisi de les persones refugiades a Europa provocada pel conflicte a Síria, de la fugida de persones ucraïneses de la guerra causada per Rússia. Tot i això, la gestió per part de la Unió Europea de l'acollida ha estat molt diferent en tots dos casos. Des del 2015, la política migratòria europea s'ha caracteritzat per les divisions dins la Unió, l'aposta pel tancament de fronteres i l'externalització del control migratori a tercers països, fet que ha suposat la mort de milers de persones i el desemparament de tantes altres. En el cas d'Ucraïna, però, la resposta europea ha estat solidària, sòlida i unànime, mantenint les fronteres obertes i impulsant mesures que facilitin l'acollida. Aquest canvi també s'ha vist reflectit a l'opinió pública i als mitjans de comunicació. La imatge dels refugiats ucraïnesos als mitjans és la de persones blanques, educades, mentre que es parlava d'amenaça, invasió migratòria o terrorisme en el cas de l'Orient Mitjà. Aquest treball reflexiona sobre la dimensió política i simbòlica de les persones refugiades a Europa a partir de l'estudi de cas dels èxodes provocats per la guerra de Síria i la invasió d'Ucraïna. Amb vocació propositiva, es plantejarà la necessitat d'un canvi en les polítiques migratòries i de la subjectivitat dels ciutadans europeus, que garanteixin els drets de les persones que es veuen obligades a fugir per la violència, la misèria o la pobresa, independentment de la seva procedència o el color de la pell.