Relació entre mobilitat, cobertura de serveis i distribució espacial de la renda al litoral català. Una anàlisi empírica

Abstract

Aquest text es proposa analitzar les diverses dimensions que marquen la conformació dels entramats urbans en el territori, amb un impacte en l’estructura social i el benestar comunitari. L’estructura urbana està marcada per una realitat molt complexa en la que hi intervenen factors socioeconòmics, infraestructurals i culturals. Entendre aquests factors i les interrelacions entre ells és essencial per construir ambients urbans encarats a reduir les desigualtats socials facilitant al ciutadà gaudir dels espais i serveis públics equitativament. Per comprendre aquestes interrelacions, s’ha utilitzat un mètode d’anàlisi economètric amb el qual, s’han buscat les correlacions més significatives entre la variable de renda per càpita i els diversos factors urbans amb capacitat d’explicar com es distribueixen els valors de renda al llarg del territori. En l’estudi, s’ha demostrat que els factors infraestructurals referents a la mobilitat tenen un valor explicatiu significatiu a l’hora d’analitzar la renda, però sovint, actuen de manera inversa segons l’àmbit i l’escala territorial en la que són observats. Per tant, malgrat la descentralització gradual dels llocs de treball i una vida cada vegada més digitalitzada, l’accés a la mobilitat és encara un element molt important en la localització residencial. En els nuclis rurals s’observa com es tendeix a la concentració, mentre que en els àmbits urbans es tendeix a la dispersió, potser també perquè s’evoluciona des d’un origen contraposat.

Este texto se propone analizar las diversas dimensiones que marcan la conformación de los entramados urbanos en el territorio, con un impacto en la estructura social y el bienestar comunitario. La estructura urbana está marcada por una realidad muy compleja en la que intervienen factores socioeconómicos, infraestructurales y culturales. Entender estos factores y las interrelaciones entre ellos es esencial para construir ambientes urbanos encarados a reducir las desigualdades sociales facilitando al ciudadano disfrutar de los espacios y servicios públicos equitativamente. Para comprender estas interrelaciones, se ha utilizado un método de análisis econométrico con el cual, se han buscado las correlaciones más significativas entre la variable de renta per cápita y los diversos factores urbanos con capacidad de explicar como se distribuyen los valores de renta a lo largo del territorio. En el estudio, se ha demostrado que los factores infraestructurales referentes a la movilidad tienen un valor explicativo significativo en la hora de analizar la renta, pero a menudo, actúan de manera inversa según el ámbito y la escala territorial en la que son observados. Por lo tanto, a pesar de la descentralización gradual de los puestos de trabajo y una vida cada vez más digitalizada, el acceso a la movilidad es todavía un elemento muy importante en la localización residencial. En los núcleos rurales se observa como se tiende a la concentración, mientras que en los ámbitos urbanos se tiende a la dispersión, quizás también porque se evoluciona desde un origen contrapuesto.

This text aims to analyze the different dimensions that mark the formation of urban entanglements in the territory, with an impact on the social structure and community well-being. The urban structure is marked by a very complex reality in which socio-economic, infrastructural and cultural factors intervene. Understanding these factors and the interrelations between them is essential to build urban environments aimed at reducing social inequalities by making it easier for citizens to enjoy spaces and public services fairly. To understand these interrelations, an economic analysis method has been used with which, the most significant correlations have been sought between the rent variable per capita and the various urban factors capable of explaining how income values are distributed throughout the territory. In the study, it has been shown that the infrastructural factors related to mobility have a significant explanatory value in the time of analyzing the rent, but often, they act in reverse according to the area and the territorial scale on which they are observed. Therefore, despite the gradual decentralization of jobs and an increasingly digitalized life, access to mobility is still a very important element in residential location. In rural areas it is observed how it tends to concentration, while in urban areas it tends to dispersion, perhaps also because it evolves from a opposite origin.