El Burnout en los sanitarios de Gran Canaria tras la pandemia

Abstract

El síndrome del Burnout o síndrome de estar quemado por el trabajo hace referencia a un tipo de estrés crónico derivado del trabajo que se asocia con el desarrollo de sentimientos y actitudes negativas hacia este. Aunque recientemente la OMS ha reconocido este síndrome como una enfermedad profesional, España sigue sin aceptar en el cuadro de enfermedades profesionales. Aunque este síndrome afecta a todo tipo de trabajadores, las investigaciones se han centrado en su incidencia en los trabajadores asistenciales, especialmente en los profesionales sanitarios. Actualmente, con la crisis sanitaria, se ha vuelto a despertar el interés por cómo ha afectado la crisis sanitaria a la incidencia de este síndrome en los trabajadores sanitarios. El objetivo principal de este trabajo es estudiar el impacto de la pandemia en los niveles de Burnout de los sanitarios de la isla de Gran Canaria (Islas Canarias), para ello se ha hecho una investigación científica sobre varias categorías profesionales dentro de distintos centros de trabajo; para esta investigación se han utilizado herramientas como el Maslach Burnout Inventory (MBI) que mide el agotamiento emocional, la despersonalización y la eficacia personal, y el Cuestionario para evaluar el síndrome de quemase en el trabajo (CESQT) que añade una dimensión que mide los sentimientos de culpa. Los principales resultados del estudio muestran que los niveles de Burnout en los sanitarios se han disparado a causa de la pandemia, destacando los altos niveles en despersonalización. Queda evidenciado que un alto porcentaje de la muestra presenta sentimientos de culpa asociados sus comportamientos y actitudes y se concluye que la categoría profesional de auxiliares de enfermería es la que presenta peores niveles de Burnout. El estudio concluye que existe una urgencia inmediata de reconocer este síndrome como enfermedad para establecer protocolos y acciones preventivas.

Burnout syndrome refers to a type of chronic stress derived from work that is associated with the development of negative feelings and attitudes towards work. Although the WHO has recently recognized this syndrome as an occupational disease, Spain still does not accept it as an occupational disease. Although this syndrome affects all types of workers, research has focused on its incidence in care workers, especially healthcare professionals. Currently, with the health crisis, interest has reawakened in how the health crisis has affected the incidence of this syndrome in health care workers. The main objective of this work is to study the impact of the pandemic on the Burnout levels of healthcare workers on the island of Gran Canaria (Canary Islands), for this purpose a scientific investigation has been carried out on several professional categories within different work centers; tools such as the Maslach Burnout Inventory (MBI) which measures emotional exhaustion, depersonalization and personal effectiveness, and the Questionnaire to Evaluate Burnout at Work (CESQT) which adds a dimension that measures feelings of guilt have been used for this investigation. The main results of the study show that the levels of Burnout in healthcare workers have shot up due to the pandemic, highlighting the high levels of depersonalization. It is evidenced that a high percentage of the sample presents feelings of guilt associated with their behaviors and attitudes and it is concluded that the professional category of nursing assistants is the one that presents the worst levels of Burnout. The study concludes that there is an immediate urgency to recognize this syndrome as a disease in order to establish protocols and preventive actions.

La síndrome del Burnout o síndrome d'estar cremat pel treball fa referència a una mena d'estrès crònic derivat del treball que s'associa amb el desenvolupament de sentiments i actituds negatives cap a aquest. Encara que recentment l'OMS ha reconegut aquesta síndrome com una malaltia professional, Espanya segueix sense acceptar en el quadre de malalties professionals. Encara que aquesta síndrome afecta a tota mena de treballadors, les recerques s'han centrat en la seva incidència en els treballadors assistencials, especialment en els professionals sanitaris. Actualment, amb la crisi sanitària, s'ha tornat a despertar l'interès per com ha afectat la crisi sanitària a la incidència d'aquesta síndrome en els treballadors sanitaris. L'objectiu principal d'aquest treball és estudiar l'impacte de la pandèmia en els nivells de Burnout dels sanitaris de l'illa de Gran Canària (Illes Canàries), per a això s'ha fet una recerca científica sobre diverses categories professionals dins de diferents centres de treball; per a aquesta recerca s'han utilitzat eines com el Maslach Burnout Inventory (MBI) que mesura l'esgotament emocional, la despersonalització i l'eficàcia personal, i el Qüestionari per a avaluar la síndrome de cremés en el treball (CESQT) que afegeix una dimensió que mesura els sentiments de culpa. Els principals resultats de l'estudi mostren que els nivells de Burnout en els sanitaris s'han disparat a causa de la pandèmia, destacant els alts nivells en despersonalització. Queda evidenciat que un alt percentatge de la mostra presenta sentiments de culpa associats els seus comportaments i actituds i es conclou que la categoria professional d'auxiliars d'infermeria és la que presenta pitjors nivells de Burnout. L'estudi conclou que existeix una urgència immediata de reconèixer aquesta síndrome com a malaltia per a establir protocols i accions preventives.