Paisajes de la desigualdad: Explorando los condicionantes del paisaje urbano que perpetúan la desigualdad en el Sureste de Madrid para establecer las bases de un Atlas operativo de la desigualdad en el paisaje urbano

Abstract

Debido al aumento de la desigualdad territorial en las metrópolis globalizadas, el paisaje urbano ha perdido su principal función de ser un mecanismo de integración social. El paisaje urbano, estando conformado por los sistemas sociales y naturales que contribuyen al bienestar de sus habitantes, perpetúa las desigualdades existentes, especialmente en las áreas urbanas más vulnerables, y es por esto que representa la dimensión espacial de las desigualdades socio-económicas y estructurales de la sociedad actual. El paisaje urbano es, por tanto, el escenario de las dimensiones urbanas y medioambientales de la desigualdad. Aunque se avanza en la elaboración de metodologías e indicadores para la evaluación de las desigualdades a escala ciudad, no se incide lo suficiente en la relación causal de los componentes del paisaje urbano. En este sentido, la presente investigación proporciona un marco analítico para explorar la relación entre la desigualdad (en sus dimensiones urbanas y medioambientales) y el paisaje urbano (en sus dimensiones física y social), utilizando el caso del Sureste de Madrid como ámbito de estudio. Metodológicamente hablando se propone un Atlas, que permite visualizar y cuantificar problemáticas de escala sector, para una jerarquización y priorización en la toma de decisiones desde una evaluación multicriterio.

A causa de l'augment de la desigualtat territorial en les metròpolis globalitzades, el paisatge urbà ha perdut la seva principal funció de ser un mecanisme d'integració social. El paisatge urbà, estant conformat pels sistemes socials i naturals que contribueixen al benestar dels seus habitants, perpetua les desigualtats existents, especialment en les àrees urbanes més vulnerables, i és per això que representa la dimensió espacial de les desigualtats socioeconòmiques i estructurals de la societat actual. El paisatge urbà és, per tant, l'escenari de les dimensions urbanes i mediambientals de la desigualtat. Encara que s'avança en l'elaboració de metodologies i indicadors per a l'avaluació de les desigualtats a escala ciutat, no s'incideix prou en la relació causal dels components del paisatge urbà. En aquest sentit, la present recerca proporciona un marc analític per a explorar la relació entre la desigualtat (en les seves dimensions urbanes i mediambientals) i el paisatge urbà (en les seves dimensions física i social), utilitzant el cas del Sud-est de Madrid com a àmbit d'estudi. Metodològicament parlant es proposa un Atles, que permet visualitzar i quantificar problemàtiques d'escala sector, per a una jerarquització i priorització en la presa de decisions des d'una avaluació multicriteri.

Due to the increase of territorial inequality in globalized metropolises, the urban landscape has lost its main function of being a mechanism of social integration. The urban landscape, being shaped by the social and natural systems that contribute to the well-being of its inhabitants, perpetuates existing inequalities, especially in the most vulnerable urban areas, and thus represents the spatial dimension of the socio-economic and structural inequalities of today's society. The urban landscape is, therefore, the setting for the urban and environmental dimensions of inequality. Although progress is being made in the development of methodologies and indicators for the evaluation of inequalities at the city scale, there is not enough emphasis on the causal relationship of the components of the urban landscape. In this sense, the present research provides an analytical framework to explore the relationship between inequality (in its urban and environmental dimensions) and the urban landscape (in its physical and social dimensions), using the case of the Southeast of Madrid as a field of study. Methodologically speaking, an Atlas is proposed, which allows visualizing and quantifying sector scale problems, for a hierarchy and prioritization in decision making from a multi-criteria evaluation.