Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem: http://hdl.handle.net/10609/147508
Registre complet de metadades
Camp DCValorLlengua/Idioma
dc.contributor.authorMartínez Hermoso, Helma-
dc.coverage.spatialGavà-
dc.date.accessioned2023-02-21T06:13:14Z-
dc.date.available2023-02-21T06:13:14Z-
dc.date.issued2023-01-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10609/147508-
dc.description.abstractLa implementación de la Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre ha supuesto un nuevo paradigma en el marco de la educación emocional. Para poder ponerla en práctica, López- Cassá (2016) resalta la importancia de la formación teórico-práctica por parte del profesorado. Así mismo, Extremera y Fernández-Berrocal (2004) exponen la necesidad del dominio de las habilidades emocionales por parte de los maestros. El objetivo de este estudio descriptivo de diseño ex-post-facto es determinar el grado de preparación y disposición, así como evaluar las competencias emocionales y el bienestar subjetivo en una muestra de 50 participantes – 41 mujeres y 9 hombres con edades comprendidas entre los 23 y 63 años. Se aplica un cuestionario ad hoc constituido por 43 ítems y dividido en tres bloques. Los resultados derivados del análisis constatan que un 86% de los docentes encuestados han recibido algún tipo de formación en educación emocional y su grado de disposición es adecuado (M=3,38, DE=0,81). Además, tanto los niveles de competencias emocionales (M=2,94, DE= 0,92) y bienestar subjetivo (M=3,25, DE=0,70) son considerablemente buenos, siendo mejores en el profesorado con formación. Por tanto, la investigación parece refutar la primera hipótesis y verificar las otras dos.es
dc.description.abstractThe implementation of Organic Law 3/2020, of December 29, has meant a new paradigm in the framework of emotional education. In order to put it into practice, López-Cassá (2016) highlights the importance of theoretical-practical training by teachers. Likewise, Extremera and Fernández-Berrocal (2004) highlight the need for teachers to master emotional skills. The objective of this descriptive study of ex-post-facto design is to determine the degree of preparation and disposition, as well as to evaluate emotional competencies and subjective well-being in a sample of 50 participants - 41 women and 9 men aged between 23 and 63 years. An ad hoc questionnaire consisting of 43 items and divided into three blocks is applied. The results derived from the analysis confirm that 86% of the teachers surveyed have received some type of training in emotional education and their degree of willingness is adequate (M=3.38, DE=0.81). In addition, both the levels of emotional competencies (M=2.94, DE=0.92) and subjective well-being (M=3.25, DE=0.70) are considerably good, being better in teachers with training. Therefore, the research seems to refute the first hypothesis and verify the other two.en
dc.description.abstractLa implementació de la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre ha suposat un nou paradigma en el marc de l'educació emocional. Per a poder posar-la en pràctica, López- Cassá (2016) ressalta la importància de la formació teoricopràctica per part del professorat. Així mateix, Extremera i Fernández-Berrocal (2004) exposen la necessitat del domini de les habilitats emocionals per part dels mestres. L'objectiu d'aquest estudi descriptiu de disseny ex-post-facto és determinar el grau de preparació i disposició, així com avaluar les competències emocionals i el benestar subjectiu en una mostra de 50 participants – 41 dones i 9 homes amb edats compreses entre els 23 i 63 anys. S'aplica un qüestionari ad hoc constituït per 43 ítems i dividit en tres blocs. Els resultats derivats de l'anàlisi constaten que un 86% dels docents enquestats han rebut algun tipus de formació en educació emocional i el seu grau de disposició és adequat (M=3,38, DE=0,81). A més, tant els nivells de competències emocionals (M=2,94, DE= 0,92) i benestar subjectiu (M=3,25, DE=0,70) són considerablement bons, sent millors en el professorat amb formació. Per tant, la recerca sembla refutar la primera hipòtesi i verificar les altres dues.ca
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isospaca
dc.publisherUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)ca
dc.rightsCC BY-NC-ND*
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/-
dc.subjecteducación emocionales
dc.subjectpreparación docentees
dc.subjectcompetencias emocionaleses
dc.subjectbienestar subjetivoes
dc.subjecteducació emocionalca
dc.subjectpreparació docentsca
dc.subjectcompetències emocionalsca
dc.subjectbenestar subjectiuca
dc.subjectemotional educationen
dc.subjectteachers preparationen
dc.subjectemotional competenciesen
dc.subjectsubjective well-beingen
dc.subject.lcshTeachers -- TFMen
dc.titleEstado actual de la educación emocional en los centros de educación infantil y primaria de la provincia de Barcelona ¿Están los docentes preparados emocional y profesionalmente para poner en práctica la educación emocional en las aulas?ca
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/masterThesisca
dc.audience.educationlevelEstudis de Màsterca
dc.audience.educationlevelEstudios de Másteres
dc.audience.educationlevelMaster's degreesen
dc.subject.lemacProfessors -- TFMca
dc.subject.lcshesProfesores -- TFMes
dc.contributor.tutorGutiérrez Berciano, Sué-
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess-
dc.coverageBarcelona, ESP-
Apareix a les col·leccions:Treballs finals de carrera, treballs de recerca, etc.

Arxius per aquest ítem:
Arxiu Descripció MidaFormat 
hmartiheTFM0123memoria.pdfMemoria del TFM1,01 MBAdobe PDFThumbnail
Veure/Obrir
Comparteix:
Exporta:
Consulta les estadístiques

Aquest ítem està subjecte a una llicència de Creative CommonsLlicència Creative Commons Creative Commons