Artteràpia: Un abordatge emocional integral. Valoració de l’artteràpia com a recurs en el treball de l’educació emocional

Abstract

El treball introspectiu, de connexió amb un mateix, és quelcom que als infants els hi és cada vegada més difícil (Eisner, 2002). La present investigació té l’objectiu de comprovar en una mostra de 9 alumnes, de l’Institut Baix Montseny de Sant Celoni, que conformen el projecte Ametista (PAM) si l’artteràpia és un bon recurs per afavorir canvis en les habilitats socials de l’alumnat i millora la convivència a l’aula. La recerca segueix un mètode mixt, a través d’una metodologia d’enquestes, observacional i fenomenològica. L’alumnat complimenta un qüestionari per avaluar les habilitats socials i la percepció del centre educatiu pretest i posttest, on s’evidencia un augment de presència d’habilitats socials (11,11%) i una reducció de la percepció del centre educatiu deficient (44,44%). Posteriorment a la intervenció, es porten a terme unes entrevistes a 3 agents educatius intervenents al projecte PAM, amb la finalitat de conèixer i percebre canvis després de la implementació del recurs en artteràpia. La investigació aporta indicis de què l’artteràpia pot ser un recurs pel treball de l’educació emocional en el camp de les habilitats socials i la millora del clima a l’aula. Amb les dades obtingudes es poden percebre indicadors sobre la necessitat autèntica d’oferir un espai de connexió amb un/a mateix/a, per tal d’afavorir en el desenvolupament de les competències emocionals.

El trabajo introspectivo, de conexión con un mismo, es algo que a los niños se los es cada vez más difícil (Eisner, 2002). La presente investigación tiene el objetivo de comprobar en una muestra de 9 alumnos, del Instituto Bajo Montseny de Sant Celoni, que conforman lo proyecte Amatista (PALMO) si la arteterapia es un buen recurso para favorecer cambios en las habilidades sociales del alumnado y mejora la convivencia al aula. La investigación sigue un método mixto, a través de una metodología de encuestas, observacional y fenomenológica. El alumnado agasaja un cuestionario para evaluar las habilidades sociales y la percepción del centro educativo premaceta y postmaceta, donde se evidencia un aumento de presencia de habilidades sociales (11,11%) y una reducción de la percepción del centro educativo deficiente (44,44%). Posteriormente a la intervención, se llevan a cabo unas entrevistas a 3 agentes educativos intervinientes al proyecto PALMO, con el fin de conocer y percibir cambios después de la implementación del recurso en arteterapia. La investigación aporta indicios de que la arteterapia puede ser un recurso por el trabajo de la educación emocional en el campo de las habilidades sociales y la mejora del clima al aula. Con los datos obtenidos se pueden percibir indicadores sobre la necesidad auténtica de ofrecer un espacio de conexión con uno/a mismo/a, para favorecer en el desarrollo de las competencias emocionales.

Introspective work, connecting with oneself, is something that children find increasingly difficult (Eisner, 2002). The aim of this research is to verify in a sample of 9 pupils from the Baix Montseny Secondary School in Sant Celoni, who make up the Amethyst Project (PAM), whether art therapy is a good resource to promote changes in the social skills of the pupils and improve coexistence in the classroom. The research follows a mixed method through a survey, observational and phenomenological methodology. The students completed a questionnaire to evaluate their social skills and the perception of the school pre-test and post-test, which showed an increase in the presence of social skills (11.11%) and a reduction in the perception of the school as deficient (44.44%). After the intervention, interviews were carried out with three educational agents involved in the PAM project, in order to find out about and perceive changes after the implementation of the art therapy resource. The research provides indications that art therapy can be a resource for working on emotional education in the field of social skills and improving the classroom climate. With the data obtained, it is possible to perceive indicators about the authentic need to offer a space for connection with oneself, in order to favour the development of emotional competences.