Monoparentalidad y resiliencia

Abstract

Objetivo. En esta investigación se han estudiado las condiciones de vulnerabilidad y de estigma social asociadas a la monoparentalidad y su relación con la variable resiliencia. Método. Autoadministración en formato online de cuestionarios a 92 progenitores/as de familias monoparentales y 75 personas adultas no monoparentales. Los cuestionarios administrados a los dos grupos han consistido en una escala de resiliencia y, a las familias monoparentales, también se ha incluido una escala para conocer sus condiciones de adversidad. Resultados: Ambos grupos han puntuado muy alto en resiliencia y no parece existir una relación significativa entre la variable monoparentalidad y resiliencia. Solo se han hallado estas pequeñas diferencias: las familias monoparentales han puntuado ligeramente superior en el factor resiliente de creatividad y ligeramente inferior en el resto de los factores resilientes, especialmente en el factor independencia. Conclusiones. La fuerte presencia del estigma social asociado a la monoparentalidad provoca culpabilidad, afecta negativamente a su salud mental y dificulta la generación de resiliencia. Además, existen varias limitaciones en el diseño de la investigación que podrían haber afectado a los resultados: defectos en la muestra, el momento histórico de la pandemia puede haber potenciado la resiliencia en toda la población y la existencia de una correlación negativa entre resiliencia y ansiedad y depresión. Los hallazgos encontrados han puesto al descubierto la magnitud de la compleja relación entre resiliencia y monoparentalidad, la cual requiere un análisis más profundo y se estima necesario continuar con su investigación de forma más cualitativa.

Objectiu. En aquesta investigació s’han estudiat les condicions de vulnerabilitat i d’estigma social associades a la monoparentalitat i la seva relació amb la variable resiliència. Mètode. Autoadministració en format online de qüestionaris a 92 progenitors/res de famílies monoparentals i 75 persones adultes no monoparentals. Els qüestionaris administrats als dos grups han consistit en una escala de resiliència i, a les famílies monoparentals, també s’ha inclòs una escala per a conèixer les seves condicions d’adversitat. Resultats: Els dos grups han puntuat molt alt en resiliència i no sembla existir una relació significativa entre la variable resiliència i monoparentalitat. Només s’han trobat aquestes petites diferències: les famílies monoparentals han puntuat lleugerament superior en el factor resilient de creativitat i lleugerament inferior en la resta de factors resilients, especialment en el factor independència. Conclusions. La forta presència de l’estigma social associat a la monoparentalitat provoca culpabilitat, afecta negativament a la seva salut mental i dificulta la generació de resiliència. A més, existeixen altres limitacions en el disseny de la recerca que podrien haver afectat als resultats: defectes en la mostra, el moment històric de la pandèmia podria haver potenciat la resiliència en tota la població i la existència d’una correlació negativa entre resiliència i ansietat i depressió. Les troballes d’aquest estudi posen al descobert la magnitud de la complexa relació entre resiliència i monoparentalitat, la qual requereix una anàlisi més profunda i s’estima necessari continuar la seva recerca de forma més qualitativa.

Objective. This research has studied the conditions of vulnerability and social stigma associated with lone parenthood and its relationship with the variable resilience. Method: Self-administration in online format of questionnaires to 92 parents of lone-parent families and 75 non-lone parent adults. Questionnaires administered to the two groups have consisted of a resilience scale and, for loneparent families, a scale has also been included to learn about their adversity conditions. Results. Both groups have scored very high on resilience and there does not appear to be a significant relationship between lone parent variable and resilience. Only these small differences have been found: loneparent families have scored slightly higher in the creativity resilient factor and slightly lower in the rest of the resilient factors, especially in the independence factor. Conclusions. The strong presence of social stigma associated with lone parenthood causes guilt, negatively affects their mental health, and makes it difficult to build resilience. In addition, there are several limitations in the research design that could have affected the results: defects in the sample, the historical moment of the pandemic may have boosted resilience across the population and the existence of a negative correlation between resilience and anxiety and depression. The findings found have revealed the magnitude of the complex relationship between resilience and individual parenthood, which requires a more in-depth further analysis, and it is considered necessary to continue with its research in a more qualitative manner.