LO SOMNI: més enllà de l'AMOR i de la MISOGÍNIA. Bernat Metge, Cristina de Pizan i les dones: dues visions transcendents

Abstract

Aquest treball és un estudi dels dos darrers llibres de Lo somni (ca. 1399) de Bernat Metge en els quals, a partir del sincretisme entre la tradició pagana i la cristiana, elements constituents de la cultura europea, l’autor plasma la misogínia i el concepte d’amor, que impregnava la societat tardomedieval. Partint d’aquests dos temes, que presenten una conflictivitat atemporal, Metge qüestiona, utilitzant l’estructura del gènere consolatori i el diàleg, el sostre ideològic de l’època que li ha tocat viure. Empeny el lector a reflexionar sobre la idea de veritat i com afecta la vida terrena dels humans. A continuació, s’ha portat a terme un estudi comparatiu de Lo somni amb La Ciutat de les Dames (1405), de Cristina de Pizan qui, amb la seva capacitat dialèctica, fa una defensa aferrissada dels drets de les dones. A partir de l’estudi d’ambdues obres, s’ha posat en evidència com la societat tardomedieval comptava amb intel·lectuals que qüestionaven determinats valors, sense que això arribés a suposar un trencament amb la mentalitat de l’època; al marge de la divulgació doctrinal i moral que portaven a terme els homes d’església, per tal de mantenir les estructures de pensament que permetien reproduir els dogmes establerts. No ha estat una feina fàcil, ja que entendre i explicar una societat amb una mentalitat molt diferent de l’actual requereix un cert esforç. Finalment, cal afegir que el tractament del tema de la dona a l’edat mitjana ha estat el rerefons que ha permès seguir la visió transcendent de Metge i de Pizan.