Anàlisi de la percepció de la influència del ciberactivisme a la salut mental del col·lectiu LGBTIQ+

Abstract

Al mateix temps que l’ús de les xarxes socials ha augmentat exponencialment en els últims anys, també ha augmentat la presència a les xarxes dels discursos d’odi contra les minories no normatives. Les xarxes socials s’han convertit en un lloc on aquestes minories poden connectar amb altres persones afins, però també en un espai virtual ple de prejudicis i discriminacions. Aquest estudi explora la relació entre, per una banda, els efectes positius de l’activisme en xarxes (sentiment de pertinença i apoderament) i, per l’altre, els efectes negatius com la discriminació i l'estigmatització a les quals les Minories Sexuals i de Gènere (MSG) estan habitualment més exposades. Basant-nos en el model teòric de l’Estrès de Minories, que ha estudiat l’efecte de la discriminació percebuda i l’estigma internalitzat en les MSG, i en la Teoria de la Identitat Social, que analitza les estratègies que els grups minoritaris segueixen per millorar la seva identitat enfront el grup majoritari, s’exploraran les experiències personals de persones entre 18 i 46 anys que lideren projectes d’activisme no normatiu en un entorn hispanoparlant. Per mitjà d’una investigació qualitativa basada en entrevistes semiestructurades i en el pertinent anàlisi de contingut, les set entrevistes realitzades ens han permès aprofundir en la percepció i la gestió d’aquestes variables, trobant resultats que estan en consonància amb els d’altres estudis recents: el sentiment de pertinença a una comunitat d’iguals actua com a modulador del malestar provocat per la percepció d’estigma social i la discriminació en forma de missatges d’odi, al mateix temps que la sensació d’ajuda i d’utilitat cap a aquesta comunitat d’iguals genera un sentiment d’apoderament -al donar sentit i transcendència a l’objectiu que es persegueix- que actua com a reductor dels nivells d’ansietat i estrès percebuts. A més a més, s’ha pogut constatar que la persona activista viu el seu projecte com un espai protector davant dels missatges discriminatoris i d’odi, per la qual cosa ens sembla interessant aprofundir aquest tema en futures investigacions ja que l’activisme en línia esdevé una possible estratègia terapèutica a seguir per modular els efectes de l’Estrès de Minories. Les conclusions d’aquest estudi són que l’activisme digital funciona com un modulador dels efectes de l’Estrès de Minories, disminuint la percepció de discriminació i apoderant la persona en la defensa de la identitat dissident, reduint els efectes negatius de l’estigma social. L’acció de visibilitzar la identitat discriminada a les plataformes digitals, amb el suport del col·lectiu d’iguals, esdevé un recurs important en la direcció de millorar la salut mental de les MSG i es convida a seguir investigant en aquesta direcció.

As the use of social media has increased exponentially in recent years, so has the presence of hate speech against non-normative minorities on such platforms. Social media has become a place where these minorities can connect with like-minded people, but also a virtual space full of prejudice and discrimination. This study explores the relationship between, on the one hand, the positive effects of network activism (sense of belonging and empowerment) and, on the other hand, the negative effects such as discrimination and stigmatisation to which Sexual and Gender Minorities (SGM) are usually more exposed. Based on the theoretical model of Minority Stress, which has studied the effect of perceived discrimination and internalised stigma on SGMs, and on Social Identity Theory, which analyses the strategies that minority groups follow to improve their identity vis-à-vis the majority group, we will explore the personal experiences of people between 18 and 46 years old who lead non-normative activism projects in a Spanish-speaking environment. Through qualitative research based on semi-structured interviews and the relevant content analysis, the seven interviews conducted have allowed us to delve deeper into the perception and management of these variables, finding results that are in line with those of other recent studies: the feeling of belonging to a community of peers acts as a modulator of the discomfort caused by the perception of social stigma and discrimination in the form of hate messages, while the feeling of help and usefulness towards this community of peers generates a feeling of empowerment - by giving meaning and transcendence to the objective pursued - which acts as a reducer of the perceived levels of anxiety and stress. Furthermore, it has been found that the activist perceives their project as a protective space against discriminatory and hateful messages, which is why we believe it would be interesting to explore this topic in future research, as online activism becomes a possible therapeutic strategy to follow in order to modulate the effects of Minority Stress. The conclusions of this study are that digital activism works as a modulator of the effects of Minority Stress, decreasing the perception of discrimination and empowering the person in the defence of the dissident identity, reducing the negative effects of social stigma. The action of making the discriminated identity visible on digital platforms, with the support of the peer group, becomes an important resource in the direction of improving the mental health of SGMs and further research in this direction is invited.