Eleccions irlandeses 2020: estudi de la variable de l'efecte edat

Abstract

A febrer de 2020, el Sinn Féin es situava com la força més votada a les eleccions legislatives de la República d’Irlanda, deixant enrere anys de marginació política i ostracisme institucional arrel de la seua associació històrica amb el grup terrorista IRA. Aquest moment excepcional no resulta un esdeveniment aïllat, sinó que s’emmarca dins d’un esclafit populista que podem observar arreu del continent europeu. A aquest estudi, amb l’objectiu de comprendre el motiu darrere l’excepcionalitat d’aquestes eleccions, analitzem l’escenari electoral irlandés dels últims vint anys (coincidint amb el cessament del conflicte armat de l’IRA als Acords de Divendres Sant) i posem en relleu com el factor de l’efecte edat ha estat decisiu en aquest viratge que ha posat fi a més de cent anys del sistema de “dos partits i mig” a l’illa. Aquest projecte s’ha portat a terme mitjançant l’estudi d’enquestes, demostrant com l’eixida del nínxol tradicional de votants i l’extensió de l’àrea d’influència electoral al llarg d’aquests anys ha permés al Sinn Féin obtenir els seus millors resultats des de l’any 1922.

In February 2020, Sinn Féin emerged as the most voted force in the Republic of Ireland’s parliamentary elections, leaving behind years of political marginalisation and institutional ostracism as a result of its historical association with IRA terrorist group. This exceptional moment is not an isolated event, but part of a populist upsurge that can be observed across the European continent. In this study, in order to understand the reason behind the excepcionality of these elections, we analyse the Irish electoral scenario of the last 20 years (coinciding with the cessation of the IRA’s armed struggle in the Good Friday Agreements) and highlight how the age period and cohort have been decisive in this shift that has put an end to more of one hundred years of the “two-and-a-half-party” system on the island. This project has been carried out through the study of polls, demonstrating how the move out of the traditional niche of voters and the extension of the area of electoral influence over the years has allowed the Sinn Féin to obtain its best results since 1922.

En febrero de 2020, el Sinn Féin se situaba como la fuerza más votada a las elecciones legislativas de la República de Irlanda, dejando atrás años de marginación política y ostracismo institucional a raiz de su asociación histórica con el grupo terrorista IRA. Este momento excepcional no resulta un hecho aislado, sino que se emmarca dentro de un estallido populista que podemos observar alrededor del continente europeo. En este estudio, con el objetivo de comprender el motivo detrás de la excepcionalidad de estas elecciones, analizamos el escenario electoral irlandés de los últimos 20 años (coincidiendo con el cese de la lucha armada del IRA en los Acuerdos de Viernes Santo) y ponemos de relieve como el factor del efecto edad ha sido decisivo en este viraje que ha puesto fin a más de cien años del sistema de “dos partidos y medio” en la isla. Este proyecto se ha llevado a término mediante el estudio de encuestas, demostrando cómo la salida del nicho tradicional de votantes y la extensión del área de influencia electoral a lo largo de estos años ha permitido al Sinn Féin obtener sus mejores resultados desde el año 1922.