Afectació del dany cerebral adquirit infantil al desenvolupament normal del cervell i alteracions físiques, cognitives, conductuals i socioemocionals que es produeixen, i efectivitat de la neuromodulació en un ambient enriquit per a restaurar o compensar funcions afectades

Abstract

El present estudi està dissenyat per avaluar com afecta el dany cerebral adquirit (DCA) amb origen no congènit, hereditari o degeneratiu en el neurodesenvolupament infantil. L’ADACAI és un estudi que pretén investigar el neurodesenvolupament de pacients pediàtrics amb DCA després d’una lesió cerebral traumàtica en infants < 6 anys en fase moderada, la fisiopatologia de la lesió i el seu impacte en el cervell en desenvolupament i avaluar els efectes sinèrgics de l'estimulació transcranial per corrent directe (tDCS) en un ambient enriquit en la recuperació, tant física com cognitiva, per aconseguir la major recuperació funcional possible.El DCA infantil (DCAI) és una lesió sobtada en el cervell que implica un canvi en l'activitat neuronal interrompent el desenvolupament de xarxes de connectivitat estructurals i funcionals que condueixen a un deteriorament posterior del neurodesenvolupament en els infants afectats. Les etiologies poden ser múltiples incloent: traumatismes cranioencefàlics (TCE), infeccions, tumors cerebrals, accidents cerebrovasculars (ACV) o hipòxia-isquèmia (HI). Les seqüeles associades al DCAI poden presentar-se amb diferent gravetat, ser temporals/permanents, provocar dèficits parcials o generalitzats en les dimensions vitals afectant l'ajust psicosocial de l’infant i la seva família. Es descriu el paper de la neuropsicologia infantil en el procés rehabilitador després d’un DCAI i els diferents abordatges d'intervenció per a pal·liar l'impacte dels dèficits descrits. Finalment, s’aborda el concepte de neuroplasticitat i les característiques distintives i l'impacte que el DCAI té en el neurodesenvolupament. En el desenvolupament del conjunt de sistemes neurofuncionals la intervenció precoç i el seguiment a llarg termini són dos factors imprescindibles a tenir en compte en la població infantil.

The present study is designed to assess how acquired brain damage (ACD) with non-congenital, hereditary or degenerative origin in childhood neurodevelopment effects.ADACAI is a study that aims to investigate the neurodevelopment of paediatric patients with DCA after a traumatic brain injury in children <6 years in a moderate phase, the physiopathology of the lesion and its impact on the developing brain and evaluate the synergistic effects of direct current transcranial stimulation (tDCS) in an environment enriched in recovery, both physically and cognitively. Childhood DCA (DCAI) is a sudden brain injury involving a change in neuronal activity by disrupting the development of structural and functional connectivity networks, leading to a subsequent deterioration of neurodevelopment in affected children. Etiologies can be multiple including cranioencephalic trauma (TCE), infections, brain tumours, cerebrovascular accidents (LCA) or hypoxia-ischaemia (HI). The sequelae associated with DCAI can occur with different severity, be temporary/permanent, and cause partial or generalized deficits in the vital dimensions affecting the child's and his family's psychosocial adjustment. It describes the role of childhood neuropsychology in the rehabilitation process after a DCAI and the different intervention approaches to alleviate the impact of the described deficits. Finally, the concept of neuroplasticity and the distinctive characteristics and impact that DCAI has on neurodevelopment are addressed. In developing the set of neurofunctional systems, early intervention and long-term monitoring are two essential factors to be considered in the child population.