El gir animal en la narrativa catalana contemporània

Abstract

La literatura catalana ens proporciona molts exemples sobre les interaccions i el vincle entre els éssers humans i la resta d’animals. El postantropocentrisme, el gir animal i afectiu i els estudis animals, que es nodreixen del posthumanisme que descentra i deconstrueix el subjecte ja des de tombants del segle passat, seran el principal punt de partida per analitzar i comparar les relacions animals/humans, natura/cultura, objecte/subjecte o ment/cos en quatre obres de la literatura catalana: el conte “Dick” de Proses bàrbares de Prudenci Bertrana (1911), el llibre d’assaig i de viatges a peu per l’Empordà El pagès i el seu món de Josep Pla (1949), i les novel·les Distòcia de Pilar Codony (2022) i Ràbia de Sebastià Alzamora (2022). El món animal cohabita i es correlaciona a la Terra amb el món humà, però sovint és exclòs o relegat a un segon pla, tant a la societat en general com, de retruc, a l’hora de fer una anàlisi crítica de les obres literàries en què apareix com a personatge. Així, hi ha força mostres de la nostra literatura que compten amb la presència de diferents animals no humans, però que no han estat estudiades des de la perspectiva dels estudis animals. Nosaltres ens centrarem, per una banda, en els animals domèstics anomenats “mascotes” o “de companyia”, concretament en el gos, a les obres “Dick” i Ràbia i, per altra banda, parlarem dels animals, també domèstics, “de granja”, a El pagès i el seu món, i Distòcia.