Els efectes psicosocials de risc del teletreball

Abstract

El teletreball és una modalitat laboral. Aquest terme va ser encunyat, per l'investigador americà jack Nilles l'any 1973, on arran d'una crisi del petroli va iniciar una investigació per reduir el consum del petroli en els desplaçaments laborals. En els últims anys aquesta modalitat ha pres molta importància, per una banda, gràcies a l'evolució de les noves tecnologies de la comunicació, i, per una altra banda, arran de la crisi sanitària mundial de l'any 2020. Va ser en aquell moment quan les empreses, abans de caure en fallida, van decidir aplicar la modalitat, teletreball, tot va sorgir d'una manera immediata i precipitada, en la gran majoria dels casos, ja que no es contemplava aquesta opció laboral, i les empreses no estaven preparades per fer aquest salt, on els treballadors d'una manera admirable van adaptar-se a la nova realitat laboral assolint executar la seva tasca laboral sense els recursos adients. Malgrat això el teletreball va permetre a les empreses que per la seva tipologia laboral podien aplicar-la poguessin subsistir a la fallida. Un cop recuperada la normalitat, moltes empreses han decidit continuar amb aquesta modalitat laboral, millorant les condicions, les eines, i aplicant canvis organitzacionals, en poques paraules canviant la filosofia de la presencialitat o canviant-la en la forma hibrida, mitigant els riscos psicosocials. En aquest estudi hem volgut analitzar els riscos psicosocials despresos del teletreball, en comparació amb el treball tradicional on queda pal·les que hem après dels errors, ja que no hi ha una diferència significativa dels teletreballadors i els treballadors tradicionals. S'evidencia el fet que hem après dels errors despresos de la pandèmia, assolint executar la tasca laboral satisfactòriament en el si d'aquesta modalitat. Malgrat això cal estar en constant alerta per evitar els riscos psicosocials despresos, on l'empresa ha de vetllar per la salut dels seus treballadors, i a escala individual els subjectes han de seguir unes pautes per executar les tasques correctament i mantenir la seva salut física i mental.

Telecommuting is a form of employment. This term was coined by the American researcher Jack Nilles in 1973, where following an oil crisis he started an investigation to reduce oil consumption in work trips. In recent years this modality has become very important, on the one hand, thanks to the evolution of new communication technologies, and, on the other hand, following the global health crisis of 2020. It was in that moment when the companies, before falling into bankruptcy, decided to apply the modality, telework, everything arose in an immediate and hasty manner, in the vast majority of cases, since this labor option was not contemplated, and the companies they were not prepared to make this leap, where the workers in an admirable way adapted to the new work reality, managing to carry out their work without the appropriate resources. Despite this, teleworking allowed the companies that, due to their type of work, could apply it, to survive the bankruptcy. Once normality has been restored, many companies have decided to continue with this work modality, improving conditions, tools, and applying organizational changes, in a few words changing the philosophy of attendance or changing it to a hybrid form, mitigating psychosocial risks. In this study we wanted to analyze the psychosocial risks arising from teleworking, compared to traditional work where we have learned from mistakes, since there is no significant difference between teleworkers and traditional workers. The fact that we have learned from the mistakes made during the pandemic is evident, managing to carry out the work task satisfactorily in this modality. Despite this, it is necessary to be constantly alert to avoid psychosocial risks, where the company must take care of the health of its workers, and on an individual level the subjects must follow some guidelines to execute the tasks correctly and maintain their physical health and mental.