Género ultra: Movilizaciones afectivas en la política de género de Vox

Abstract

Les eleccions andaluses del desembre de 2018 van significar el retorn de la ultradreta espanyola a les institucions democràtiques de l'Estat espanyol. En aquest procés d'emergència ultra i de consolidació política del partit Vox, les qüestions de gènere van ser i són una eina política essencial en els àmbits organitzatiu, electoral i activista. La política, també la de gènere, és i està mitjançada per components afectius i emocionals. En aquesta tesi, a través de l'anàlisi de la ultradreta espanyola (Vox) del 2019 al 2023 i des d'una perspectiva teoricoanalítica feminista i posthumanista, aspiro a explorar i comprendre com el gènere, els afectes i la política ultradretana es relacionen, és a dir, com funciona el que jo anomeno assemblatge de gènere ultra. Per aconseguir-ho, analitzo la política de gènere de Vox en relació amb la mobilització afectiva des d'una escala macro- i micropolítica, la qual cosa em permet reconèixer els processos intraactius, relacionals i dialògics que es produeixen entre el partit i els seus activistes ultres. Els resultats d'aquesta recerca demostren la centralitat del gènere en la política de Vox, la seva rellevància com a activador polític i emocional i la constitució de la política afectiva de Vox com un procés en constant negociació entre les sentimentalitats projectades pel partit i les apreheses per l'activisme.

Las elecciones andaluzas de diciembre de 2018 significaron el regreso de la ultraderecha española a las instituciones democráticas del Estado español. En este proceso de emergencia ultra y de consolidación política del partido Vox, las cuestiones de género fueron y son una herramienta política esencial a nivel organizativo, electoral y activista. La política, también la de género, es y está mediada por componentes afectivos y emocionales. En esta tesis, a través del análisis de la ultraderecha española (Vox) del 2019 al 2023 y desde una perspectiva teórico-analítica feminista y poshumanista, aspiro a explorar y comprender cómo el género, los afectos y la política ultraderechista se relacionan, es decir, cómo funciona lo que yo denomino ensamblaje de género ultra. Para este cometido, analizo la política de género de Vox en relación con la movilización afectiva desde un nivel macro- y micropolítico, lo que me permite reconocer los procesos intraactivos, relacionales y dialógicos que se producen entre el partido y sus activistas ultra. Los resultados de esta investigación demuestran la centralidad del género en la política de Vox, su relevancia como activador político y emocional y la constitución de la política afectiva de Vox como un proceso en constante negociación entre las sentimentalidades proyectadas por el partido y las aprehendidas por el activismo.

The December 2018 elections for the Andalusian government resulted in the return of the Spanish far right to the democratic institutions of Spain. In this process of the emergence of the far-right and the political consolidation of Vox, gender issues have been an essential political tool organizationally, electorally, and for activists. Politics, including gender politics, is mediated by affective and emotional components. In this thesis, through an analysis of the Spanish far right (Vox) from 2019 to 2023, and from a feminist and posthumanist theoretical-analytical perspective, I aim to explore and understand how gender, sentiment, and far-right politics are connected, that is, to comprehend the functioning of what I call the far-right gender assemblage. I analyse Vox's gender politics in relation to its affective mobilization, on macro- and micro-political levels, which allows me to recognize the intra-active, relational, and dialogical processes that occur between the party and its far-right activists. The results of this research demonstrate how gender is central to Vox's politics, its relevance as a political and emotional trigger, and the composition of Vox's affective politics as a process in constant negotiation between the sentiments projected by the party and those sensed through activism.