Language and translation policies in the Intellectual Cooperation Organization (1922-1946). Promoting the internationalization of the intellectual field

Abstract

This doctoral thesis reconstructs the language and translation policies implemented by the Intellectual Cooperation Organization (ICO), an international organization created under the auspices of the League of Nations to promote international relations in the cultural field. The analysis focuses on the domains of institutional translation and literary translation. Institutional translation was used by the bodies composing the ICO to manage their internal and external communication strategies and thus build a specific institutional identity. In the literary domain, the ICO aimed to improve literary translation's conditions of practice and social recognition. It is argued that, in both domains, the ICO’s work contributed to the early institutionalization of translation. From a theoretical perspective, this thesis falls within the field of translation studies, within which it is oriented towards the historical sociology of translation. Regarding the theoretical framework, field theory is applied from a relational and global perspective. In methodological terms, the analysis of historical archives is carried out with qualitative and quantitative methods, including data science and the reconstruction of historical networks.

En aquesta tesi doctoral es reconstrueix la política lingüística i de traducció implementada per l'Organització de Cooperació Intel·lectual (OCI), institució internacional creada per la Societat de Nacions per promoure les relacions internacionals en l’àmbit cultural. L’anàlisi se centra en l’àmbit de la traducció institucional i de la traducció literària. En el primer cas, la traducció va servir als organismes que constituïen l'OCI per gestionar les seves estratègies de comunicació interna i externa i, així, construir-se una identitat institucional concreta. En l’àmbit literari, en canvi, l'OCI tenia com a objectiu millorar les condicions de pràctica de la traducció i el reconeixement social d’aquesta activitat. Atesa la tasca de l’OCI, s’argumenta que aquesta organització va contribuir a la institucionalització primerenca de la traducció. Des d'una perspectiva teòrica, aquesta tesi s'inscriu al camp dels estudis de traducció, dins dels quals s’orienta cap a la sociologia històrica de la traducció. Pel que fa al marc teòric, s’empra la teoria de camps aplicada des d'una perspectiva relacional i global. En termes metodològics, l'anàlisi d'arxius històrics es duu a terme amb mètodes qualitatius i quantitatius, inclosa la ciència de dades i la reconstrucció de xarxes històriques.

En esta tesis doctoral se reconstruye la política lingüística y de traducción implementada por la Organización de Cooperación Intelectual (OCI), institución internacional creada por la Sociedad de Naciones para promover las relaciones internacionales en el ámbito cultural. El análisis se centra en el ámbito de la traducción institucional y la traducción literaria. En el primer caso, la traducción sirvió a los organismos que constituían la OCI para gestionar sus estrategias de comunicación interna y externa y así construirse una identidad institucional concreta. En el ámbito literario, en cambio, la OCI tenía como objetivo mejorar las condiciones de práctica de la traducción y el reconocimiento social de esta actividad. Dada la labor de la OCI, se argumenta que esta contribuyó a la institucionalización temprana de la traducción. Desde una perspectiva teórica, esta tesis se inscribe en el campo de los estudios de traducción, dentro de los cuales se orienta hacia la sociología histórica de la traducción. Por lo que respecta al marco teórico, se emplea la teoría de campos aplicada desde una perspectiva relacional y global. En términos metodológicos, el análisis de archivos históricos se realiza con métodos cualitativos y cuantitativos, incluida la ciencia de datos y la reconstrucción de redes históricas.