El dol i la memòria a les fosses de Paterna

Abstract

La desaparició física i social dels opositors fou una tàctica emprada pel franquisme des de la sublevació armada fins la finalització de la dictadura. Els afusellaments, els soterraments en fosses comunes i el silenci imposat pel règim als vençuts impediren la conclusió dels ritus funeraris i la compleció del procés de dol. Amb les exhumacions impulsades, en primer lloc, per familiars i associacions memorialístiques i, posteriorment, per diferents administracions públiques, es reobri aquest procés al que cal trobar una nova forma de tancament. Però no es tracta ja d’individus aïllats. Les víctimes de les fosses han passat a exemplificar els crims del franquisme, dotant-se així, d’un significat simbòlic que els lliga al conjunt de la societat. En aquest treball presentem una anàlisi qualitativa d’entrevistes d’arxiu a familiars de les víctimes, noticies protagonitzades pels responsables de memòria històrica a València, l’observació dels monuments funeraris i cerimònies de lliurament de restes, entre altres fonts i tipus de dades. Tot amb l’objectiu d'estudiar com s’ha articulat i evolucionat la relació entre les esferes privades i públiques -famílies, societat i institucions- a l’hora d’afrontar la cloenda dels processos de dol prenent com exemple experiències desenvolupades al voltant de les fosses del cementeri de Paterna.

The physical and social disappearance of opponents was a tactic used by Franco's regime from the armed insurrection to the end of the dictatorship. The executions, burials in mass graves and the silence imposed by the regime on the defeated prevented the completion of the funeral rites and the mourning process. With the exhumations promoted, first by relatives and remembrance associations, and later by different public administrations, this process has been reopened and a new form of closure must be found. But these are no longer isolated individuals. The victims of the mass graves have come to exemplify the crimes of Franco's regime, providing them with a symbolic meaning that links them to society as a whole. In this study we present a qualitative analysis based on archive interviews with relatives of the victims, news reports on those responsible for Historical Memory in Valencia, the observation of funerary monuments and ceremonies where remains were returned, among other data sources. All with the aim of studying how the relationship between the private and public domains - families, society and institutions - has been articulated and evolved when dealing with the closure of the mourning processes, taking as an example the experiences developed around the mass graves in the Paterna cemetery.