L'angoixa a Kafka: anàlisi del naixement de l'angoixa moderna i la seva expressió literària

Abstract

L'angoixa esdevé un tema central de la filosofia del segles XIX i XX, dins l'idealisme alemany i posteriorment en l'existencialisme. L'art i la literatura d'aquest període incorporen també amb intensitat l'angoixa com a tema i dins la forma; expressionisme és el corrent en el què ressona amb més força. Tot i la singularitat de la seva obra, podem incloure Kafka dins aquest corrent. El treball traça connexions entre la conceptualització filosòfica de l'angoixa i els seus orígens, i l'expressió literària que en fa Kafka: els temes del pecat, la culpa, el judici, la llibertat, el desig negatiu; la forma de l'absurd; la necessitat de l'autor i el lector d'expressar l'angoixa i trobar-hi consol.

Anguish becomes a central theme in 19th and 20th-century philosophy, within German idealism and later in existentialism. The art and literature of this period also intensely incorporate anguish as a theme and in its forms; expressionism is the movement in which it resonates most strongly. Despite the uniqueness of his work, we can include Kafka within this movement. The study draws connections between the philosophical conceptualization of anguish and its origins, and Kafka's literary expression of it: the themes of sin, guilt, judgment, freedom, negative desire; the form of the absurd; the author's and reader's need to express anguish and find solace.

La angustia se convierte en un tema central de la filosofía de los siglos XIX y XX, dentro del idealismo alemán y posteriormente en el existencialismo. El arte y la literatura de este período incorporan también con intensidad la angustia como tema y dentro de la forma; el expresionismo es la corriente en la que resuena con más fuerza. A pesar de la singularidad de su obra, podemos incluir Kafka en esta corriente. El trabajo traza conexiones entre la conceptualización filosófica de la angustia y sus orígenes, y la expresión literaria que hace Kafka: los temas del pecado, la culpa, el juicio, la libertad, el deseo negativo; la forma del absurdo; la necesidad del autor y el lector de expresar la angustia y encontrar consuelo.