La pobreza multidimensional en Ecuador del 2017 al 2023: su dinámica y el impacto del COVID-19

Abstract

En Ecuador, las dinámicas de pobreza y desigualdad se exacerbaron desde el 2017. Sin embargo, no existe evidencia empírica sobre la afectación a la pobreza multidimensional, el incremento de las brechas de privación ni del impacto de la paralización económica. Por consiguiente, este artículo, a partir de la Encuesta Nacional de Empleo, Subempleo y Desempleo (ENEMDU), analiza, para el periodo 2017-2023, no solo la dinámica de la pobreza multidimensional, la evolución del nivel de privación de cada indicador, las brechas de privación de los grupos poblacionales más desfavorecidos, sino que propone un modelo de determinantes de la pobreza que incorpora, para el año 2020, a partir del registro administrativo de defunciones elaborado por el INEC, una extensión con una variable que aproxima el efecto de la paralización económica en la pobreza multidimensional. Los resultados evidencian que las políticas fiscales de austeridad junto a un contexto internacional adverso aumentan la vulnerabilidad social; además, se identificó una dinámica estructural de exclusión a indígenas, montubios, afroecuatorianos y residentes en áreas rurales; mientras que la paralización económica, a causa de la pandemia, incrementó la probabilidad de ser pobres multidimensionalmente y que sus mecanismos de transmisión se dieron tanto a través de la brecha de género como del nivel educativo.

In Ecuador, the dynamics of poverty and inequality have been exacerbated since 2017. However, there is no empirical evidence on the impact on multidimensional poverty, the increase in deprivation gaps, or the impact of economic paralysis. Consequently, this article, based on the National Employment, Underemployment and Unemployment Survey (ENEMDU), analyzes, for the period 2017-2023, not only the dynamics of multidimensional poverty, the evolution of the level of deprivation of each indicator, the deprivation gaps of the most disadvantaged population groups, but rather proposes a model of determinants of poverty that incorporates, for the year 2020, based on the administrative registry of deaths prepared by the INEC, an extension with a variable that approximates the effect of economic paralysis in multidimensional poverty. The results show that austerity fiscal policies together with an adverse international context increase social vulnerability; Furthermore, there is a structural dynamic of exclusion of indigenous people, montubios, afro-ecuatorianos and residents of rural areas; while the economic paralysis, due to the pandemic, increased the probability of being multidimensionally poor and its transmission mechanisms occurred both through the gender gap and the educational level.

A l'Equador, les dinàmiques de pobresa i desigualtat es van exacerbar des del 2017. Tot i això, no hi ha evidència empírica sobre l'afectació a la pobresa multidimensional, l'increment de les bretxes de privació ni de l'impacte de la paralització econòmica. Per tant, aquest article, a partir de l'Enquesta Nacional d'Ocupació, Subocupació i Atur (ENEMDU), analitza, per al període 2017-2023, no només la dinàmica de la pobresa multidimensional, l'evolució del nivell de privació de cada indicador, les bretxes de privació dels grups poblacionals més desafavorits, sinó que proposa un model de determinants de la pobresa que incorpora, per a l'any 2020, a partir del registre administratiu de defuncions elaborat per l'INEC, una extensió amb una variable que apropa l'efecte de la paralització econòmica a la pobresa multidimensional. Els resultats evidencien que les polítiques fiscals d'austeritat juntament amb un context internacional advers augmenten la vulnerabilitat social; a més, es va identificar una dinàmica estructural d'exclusió a indígenes, montubis, afroequatorians i residents en àrees rurals; mentre que la paralització econòmica, a causa de la pandèmia, va incrementar la probabilitat de ser pobres multidimensionalment i que els seus mecanismes de transmissió es van donar tant a través de la bretxa de gènere com del nivell educatiu.