Manual de dret administratiu

Abstract

Aquest manual és el resultat d'una reflexió col·lectiva sobre la dogmàtica del Dret administratiu contemporani, adaptada a la docència. Compleix amb les exigències de l'Espai Europeu d'Educació Superior i està adaptat als plans d'estudi vigents en qualsevol de les setanta-tres facultats de Dret espanyoles. En el manual s'exposa cadascuna de les institucions i categories del Dret administratiu a partir de les bases constitucionals i europees. Així, els drets fonamentals, els principis de l'Estat social, la configuració autonòmica de l'Estat i el Dret de la Unió europea impregnen i conformen tots els continguts de la manual: l'organització administrativa, les formes en les quals es manifesta la seva actuació, els tipus d'activitat administrativa i els mitjans dels quals disposen les Administracions públiques per a dur-los a terme. Al compàs de noves orientacions en el Dret administratiu contemporani, en el manual adquireixen destacat protagonisme instruments tendents a millorar el funcionament intern de l'Administració -pressupostos, plans, programes, inspeccions i controls interns-, apareixen noves formes d'actuació administrativa -sense procediment, automatitzada, robotitzada i intel·ligent- i es produeix una revitalització de les fórmules relacionals, entre l'Administració i els particulars i entre les diverses Administracions i entitats que integren el sector públic. Per a aconseguir una correcta integració de tots els continguts esmentats s'ha intentat oferir, juntament amb una exposició de la legislació i la jurisprudència europea, estatal i autonòmica aplicable en cada cas, una reconstrucció sistemàtica del Dret administratiu espanyol, en un intent de dotar de major coherència als diversos elements que componen aquesta disciplina. El manual té vocació pedagògica, però no pretén banalitzar la creixent complexitat del Dret administratiu. Per això, al llarg de tot el llibre s'utilitzen dos tipus de lletres, ordinària i petita. El nivell expositiu bàsic està escrit amb lletra de grandària ordinària; en lletra més petita s'incorporen exposicions de detall o qüestions complexes o problemàtiques, sobre les quals no existeix consens doctrinal o jurisprudencial.