El nacionalisme lingüístic postnacional: Universalitzar la parcialitat. Epíleg a la secció monogràfica "Llengua i neutralitat"

Abstract

Aquest epíleg proposa un fil conductor a través de les diverses contribucions al número especial sobre “Llengua i neutralitat”. El punt comú de tots els articles és que ens mostren com es negocien els ordenaments lingüístics en contextos contemporanis on les forces en joc transcendeixen els espais tradicionals dels estats-nació. Veiem com actors lligats a institucions regionals o nacionals viuen tensions derivades de la globalització de l’anglès com a llengua franca. Dins els nous espais transnacionals del comerç, el turisme, la diplomàcia, la política, la informació, l’educació, la cultura, etc. veiem com les antigues grans forces colonials despleguen una política de legitimació i expansió de l’ús de les pròpies llengües a escala global. Així, els termes “neutre” i “neutralitat” denoten l’emergència de noves estratègies d’equidistància o de recurs a discursos de caire universalitzant i objectivitzant en contextos caracteritzats per la multilateralitat fora de la sobirania nacional. S’observa també que, en aquesta tessitura, un dels elements que determina les noves estratègies de diplomàcia lingüística i cultural són les diferències i desigualtats racials derivades de models contrastats de colonització. Finalment, es planteja la qüestió pendent de com funcionen els processos de legitimació de la llengua anglesa, que molts dels discursos contemporanis intenten de presentar com a neutral sobre la base d’un model econòmic i de relacions polítiques basat en el neoliberalisme.

This epilogue posits a common thread through the various contributions to this special issue on "Language and neutrality". A common point for all the articles is that they show us how linguistic arrangements are negotiated in contemporary contexts where the forces at play transcend the traditional spaces of nation-states. We first see how actors linked to regional or national institutions experience tensions arising from the globalization of English as a lingua franca. Within the new transnational spaces of commerce, tourism, diplomacy, politics, information, education, culture, etc. we see the former great colonial powers deploying a policy of legitimization and expansion of the use of their own languages on a global scale. Thus, the terms "neutral" and "neutrality" denote the emergence of new strategies of equidistance or recruitment of discourses based on universalizing and objectifying principles in contexts characterized by multilateralism outside of national sovereignties. I also point out that a key element that determines the new strategies of linguistic and cultural diplomacy is racial differences and inequalities derived from contrasting models of colonization. Finally, I raise what I see as the pending question that we need to address how the processes of legitimization of the English language work, something that contemporary discourses try to present as neutral on the basis of an economic model and of political relations based on neoliberalism.