Please use this identifier to cite or link to this item:
http://hdl.handle.net/10609/151777
Full metadata record
DC Field | Value | Language |
---|---|---|
dc.contributor.author | Bernabé Jiménez, Carlos | - |
dc.contributor.other | Igualada, Alfonso | - |
dc.coverage.spatial | Cabanillas del Campo | - |
dc.date.accessioned | 2025-01-20T06:21:40Z | - |
dc.date.available | 2025-01-20T06:21:40Z | - |
dc.date.issued | 2024-01 | - |
dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/10609/151777 | - |
dc.description.abstract | Considerando la aceleración como "cualquier medida de flexibilización curricular o compactación curricular que permita al alumno avanzar más rápido por el currículo" (Tourón et al., 1996, p.5), y teniendo en cuenta que se trata de una de las principales medidas educativas de atención a la diversidad que se pueden llevar a cabo con el alumnado de Altas Capacidades, de forma que se pueda asegurar en el máximo grado posible su presencia, participación, motivación y éxito durante su vida educativa, sigue siendo una medida educativa que, aunque ampliamente estudiada y recomendada por sus beneficios, continúa estando infrautilizada debido a las reticencias y miedos existentes en cuanto a la adaptación académica, social y emocional del alumnado a la medida por parte del profesorado, familias e incluso los propios alumnos y alumnas. Por este motivo, en primer lugar, hemos tratado con el presente estudio de dar respuesta a aquellas dudas que pueden surgir respecto a los beneficios de la aceleración como medida educativa. En este sentido, hemos podido corroborar, a pesar del pequeño tamaño de nuestra muestra, que el alumnado de AACC que ha sido acelerado presenta niveles superiores de bienestar emocional, autoestima y confianza en sí mismo, adaptación familiar y social e igual rendimiento académico. En segundo lugar, hemos considerado que no podíamos quedarnos únicamente con la corroboración de los beneficios de la medida sin intentar ir un poco más allá, por lo que también hemos tratado de detectar aquellos casos en los que la medida ha resultado más positiva junto con aquellos en los que no lo ha resultado tanto y qué factores pueden haber influido en una mejor adaptación, de forma que en el futuro, a la hora de plantear la aceleración a un alumno o alumna, se actúe con cautela para poder así asegurar el éxito de la medida y el bienestar emocional y social, evitando así los posibles efectos adversos. | es |
dc.description.abstract | Considerant l'acceleració com a "qualsevol mesura de flexibilització curricular o compactació curricular que permeti a l'alumne avançar més ràpid pel currículum" (Tourón et al., 1996, p.5), i tenint en compte que es tracta d'una de les principals mesures educatives d'atenció a la diversitat que es poden dur a terme amb l'alumnat d'Altes Capacitats, de manera que se'n pugui assegurar en el màxim grau possible la presència, participació, motivació i èxit durant la vida educativa, continua sent una mesura educativa que, encara que àmpliament estudiada i recomanada pels seus beneficis, continua estant infrautilitzada a causa de les reticències i les pors existents quant a l'adaptació acadèmica, social i emocional de l'alumnat a la mesura per part del professorat, famílies i fins i tot els mateixos alumnes. Per aquest motiu, en primer lloc, hem tractat amb aquest estudi de donar resposta a aquells dubtes que poden sorgir respecte als beneficis de l'acceleració com a mesura educativa. En aquest sentit, hem pogut corroborar, malgrat la mida petita de la nostra mostra, que l'alumnat d'AACC que ha estat accelerat presenta nivells superiors de benestar emocional, autoestima i confiança en si mateix, adaptació familiar i social i igual rendiment acadèmic. En segon lloc, hem considerat que no podíem quedar-nos únicament amb la corroboració dels beneficis de la mesura sense intentar anar una mica més enllà, per la qual cosa també hem tractat de detectar aquells casos en què la mesura ha resultat més positiva juntament amb aquells en què no ho ha resultat tant i quins factors poden haver influït en una millor adaptació, de manera que en el futur, a l'hora de plantejar l'acceleració a un alumne o alumna, s'actuï amb cautela per poder així assegurar l'èxit de la mesura i el benestar emocional i social, evitant així els possibles efectes adversos. | ca |
dc.description.abstract | Considering grade skipping or acceleration as "any measure of curricular flexibility or curricular compaction that allows the student to advance more quickly through the curriculum" (Tourón et al., 1996, p. 5), and taking into account that it is one of the main educational measures of attention to diversity that can be carried out with gifted students, so that their presence, participation, motivation and success during their educational life can be ensured to the maximum possible degree, it continues to be an educational measure that, although widely studied and recommended for its benefits, continues to be underused due to the reluctance and fears existing regarding the academic, social and emotional adaptation of the students to the measure on the part of teachers, families and even the students themselves. For this reason, first of all, we have tried with the present study to answer those doubts that may arise regarding the benefits of grade skipping as an educational measure. In this sense, we have been able to corroborate, despite the small size of our sample, that gifted students who have been accelerated present higher levels of emotional well-being, self-esteem and self-confidence, family and social adaptation and equal academic performance. Secondly, we have considered that we could not limit ourselves to corroborating the benefits of the measure without trying to go a little further, so we have also tried to detect those cases in which the measure has been more positive along with those in which it has not been so positive and what factors may have influenced a better adaptation, so that in the future, when proposing acceleration to a student, we act with caution in order to ensure the success of the measure and emotional and social well-being, thus avoiding possible adverse effects. | en |
dc.format.mimetype | application/pdf | ca |
dc.language.iso | spa | es |
dc.publisher | Universitat Oberta de Catalunya (UOC) | ca |
dc.rights | CC BY-NC-ND | * |
dc.rights.uri | http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ | - |
dc.subject | alumnado altas capacidades | es |
dc.subject | alumnat altes capacitats | ca |
dc.subject | grade skipping | en |
dc.subject | bienestar social | es |
dc.subject | adaptación | es |
dc.subject | rendimiento académico | es |
dc.subject | bienestar emocional | es |
dc.subject | rendiment acadèmic | ca |
dc.subject | benestar social | ca |
dc.subject | benestar emocional | ca |
dc.subject | diversitat | ca |
dc.subject | educació | ca |
dc.subject | acceleració | ca |
dc.subject | diversidad | es |
dc.subject | educación | es |
dc.subject | aceleración | es |
dc.subject | emotional well-being | en |
dc.subject | social well-being | en |
dc.subject | adaptation | en |
dc.subject | academic performance | en |
dc.subject | diversity | en |
dc.subject | education | en |
dc.subject | acceleration | en |
dc.subject | gifted students | en |
dc.subject.lcsh | Academic achievement -- TFM | en |
dc.title | Efectos de la aceleración en alumnado con Altas Capacidades | ca |
dc.type | info:eu-repo/semantics/masterThesis | ca |
dc.audience.educationlevel | Estudis de Màster | ca |
dc.audience.educationlevel | Estudios de Máster | es |
dc.audience.educationlevel | Master's degrees | en |
dc.subject.lemac | Rendiment escolar -- TFM | ca |
dc.contributor.tutor | Tordera Yllescas, Juan Carlos | - |
dc.rights.accessRights | info:eu-repo/semantics/openAccess | - |
Appears in Collections: | Trabajos finales de carrera, trabajos de investigación, etc. |
Files in This Item:
File | Description | Size | Format | |
---|---|---|---|---|
cbernabejTFM0124.pdf | Memoria del TFM | 897,87 kB | Adobe PDF | ![]() View/Open |
Share:


This item is licensed under aCreative Commons License