El valor dels treballs invisibles de les dones a la Formentera del segle XX. Referents de pràctiques per la sostenibilitat de la vida

Abstract

“El valor dels treballs invisibles de les dones a la Formentera del segle XX: referents de pràctiques per la sostenibilitat de la vida” centra el seu objectiu de recerca en analitzar, visibilitzar i posar en valor, des d'una perspectiva feminista, totes aquelles pràctiques no reconegudes realitzades per les dones de Formentera al llarg del segle XX i que han contribuït en gran part al sosté i al benestar social i econòmic de l'illa. La pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest fins a quin extrem el benestar d’una societat depèn dels treballs essencials que asseguren la sostenibilitat de vida, els quals en la majoria de casos solen estar invisibilitzats. Les dones han sigut majoritàriament responsables dels treballs de cures durant la pandèmia, tant en primera línia com a la llar, i han sofert una sobrecàrrega de treball i estrès addicional (EIGE, 2021a i 2021b; Eurofound, 2020; Mckinsey Global Institute, 2021). La lectura positiva és que, com a conseqüència de la crisi sanitària, s’han posat de manifest i portat al debat públic les desigualtats estructurals existents en tots els àmbits en que es realitzen treballs de cura essencials i aquesta enorme contribució a les nostres societats i economies que les dones han fet amb els treballs de sostenibilitat de la vida, sense els quals no es pot garantir el benestar d’una societat i el seu progrés. Així, la pandèmia ha evidenciat sense cap dubte el lema feminista del 8M del 2019 “Si nosaltres parem, es para el món”, que va estar present en tots els continents. Tots aquests treballs, de la llar, de cura de les persones dependents, de les criatures, de l’alimentació, de l’ensenyament, com també els de cura de la terra i dels animals als àmbits més rurals, entre d’altres, s’han desenvolupat d’esquenes a les regles del mercat i no s’ha reconegut el valor social i econòmic que tenen (Carrasco, 2019; Pérez Orozco, 2014). Reconèixer i identificar aquests treballs requereix adoptar un posicionament crític d’anàlisi, que ofereixi marcs analítics capaços de captar aquesta realitat, amb les especificitats pròpies de cada territori. En aquest sentit, en l'esdevenir de la història de Formentera, és fàcil trobar-nos amb nombroses referències a les “pageses de Formentera". Aquestes dones que vestien de fosc, amb faldilles que els arribaven fins als peus, i les espardenyes com a calçat. Complementaven aquesta vestimenta amb un mocador que cobria els seus caps i una trena llarguíssima que descendia per la seva esquena. Aquest peculiar abillament, resistent per a les àrdues labors del camp i que les protegia contra el sol, ha quedat àmpliament registrat en la memòria col·lectiva. No obstant això, més enllà d’aquesta imatge distintiva i tan freqüentment reproduïda, no hi ha gaire constància del que feien aquestes dones, a banda del moment capturat en aquelles instantànies. Per això parlem de treballs “invisibles”: tothom reconeix a la pagesa, però no disposem de gaires testimonis de les seves històries. Quin era el paper d'aquestes dones en el manteniment de les seves famílies a començaments del segle XX, quan mancaven de drets i accés als recursos, així com de possibilitats per a emprar-se en els escassos treballs remunerats disponibles? I com va canviar el seu paper i el de totes les altres dones de l’illa amb l'obertura de l'economia, la reinstauració de la democràcia i l'arribada dels primers turistes a Formentera? Aquestes són les preguntes fonamentals que abordem en aquest treball, amb l'objectiu de proporcionar respostes, o almenys de llançar llum sobre un tema que considerem ha rebut escassa atenció: el valor del treball (invisible) de les dones de Formentera en el segle XX. Busquem doncs dur a terme un exercici col·lectiu que reculli les veus de les dones i la seva contribució essencial al desenvolupament de l'illa i a la sostenibilitat de les vides dels qui les envolten