La influència de la mentalització en el benestar psicosocial i en l’aliança terapèutica

Abstract

El present treball té com a objectiu principal analitzar la influència de la capacitat de mentalització en el benestar psicosocial i en l’aliança terapèutica. Els resultats són obtinguts a partir d’una recerca bibliogràfica d’articles científics, de la qual es seleccionen 20 documents de les bases de dades APA Psychinfo i Dialnet. L’estudi confirma que la capacitat de mentalització o funció reflexiva és un factor protector en salut mental, ja que permet comprendre els propis estats mentals i els dels altres i contribueix a la reducció de simptomatologies, millorant la resiliència, la resolució de conflictes i el funcionament emocional i social. D’altra banda, també s’ha trobat que, la capacitat de mentalització en els progenitors influeix en el desenvolupament socioemocional dels infants i en un aferrament més segur. En canvi, un dèficit de mentalització en els progenitors s’ha relacionat amb la projecció de les seves pròpies necessitats en els fills, amb la dificultat de vincular-se i sintonitzar-se amb ells i amb la repetició de patrons negatius de criança. Per últim, s’ha confirmat que la capacitat de mentalització del terapeuta és crucial per al procés terapèutic, ja que afavoreix una exploració en profunditat i una millor reparació de ruptures en l’aliança terapèutica, cosa que facilita l’èxit terapèutic i enforteix la relació. La mentalització és un factor clau en la psicoteràpia, ja que ofereix una relació d’aferrament segur que ajuda a regular emocions abrumadores, proporciona un espai per reorganitzar les records intrusius i donar sentit a la pèrdua de l’aferrament i reconstrueix una base segura, especialment en infants que han experimentat traumes en les etapes de desenvolupament. Per tant, es destaca la importància de fomentar la mentalització, especialment mitjançant l'educació emocional, ja que podria millorar el benestar psicosocial a nivell col·lectiu.

El presente trabajo tiene como principal objetivo analizar la influencia de la capacidad de mentalización en el bienestar psicosocial y en la alianza terapéutica. Los resultados son obtenidos a partir de una búsqueda bibliográfica de artículos científicos, de la que se seleccionan 20 documentos de las bases de datos APA Psychinfo y Dialnet. El estudio confirma que la capacidad de mentalización o función reflexiva es un factor protector en salud mental, puesto que permite comprender los propios estados mentales y los de los demás y contribuye a la reducción de sintomatologías, mejorando la resiliencia, la resolución de conflictos y el funcionamiento emocional y social. Por otro lado, también se ha encontrado que la capacidad de mentalización en los progenitores influye en el desarrollo socioemocional de los niños y en un apego más seguro. Sin embargo, un déficit de mentalización en los progenitores se ha relacionado con la proyección de sus propias necesidades en los hijos, con la dificultad de vincularse y sintonizarse con ellos y con la repetición de patrones negativos de crianza. Por último, se ha confirmado que la capacidad de mentalización del terapeuta es crucial para el proceso terapéutico, ya que favorece una exploración en profundidad y una mejor reparación de rupturas en la alianza terapéutica, facilitando el éxito terapéutico y fortaleciendo la relación. La mentalización es un factor clave en la psicoterapia, ya que ofrece una relación de apego seguro que ayuda a regular emociones abrumadoras, proporciona un espacio para reorganizar los recuerdos intrusivos y dar sentido a la pérdida del apego y reconstruye una base segura, especialmente en niños que han experimentado traumas en las etapas de desarrollo. Por tanto, se destaca la importancia de fomentar la mentalización, especialmente mediante la educación emocional, ya que podría mejorar el bienestar psicosocial a nivel colectivo.

The main objective of this paper is to analyze the influence of mentalization on psychosocial well-being and therapeutic alliance. The results were obtained from a bibliographic search of scientific articles, from which 20 documents were selected from the APA Psychinfo and Dialnet databases. The study confirms that the capacity of mentalization or reflective function is a protective factor in mental health, since it allows the understanding of one's own mental states and those of others and contributes to the reduction of symptomatologies, improving resilience, conflict resolution and emotional and social functioning. In addition, it has also been found that the mentalization capacity of parents influences the socioemotional development of children and a more secure attachment. However, a deficit of mentalization in parents has been related to the projection of their own needs onto their children, the difficulty of bonding and tuning in with them and the repetition of negative parenting patterns. Finally, it has been confirmed that the therapist's mentalization capacity is crucial for the therapeutic process, as it favors in-depth exploration and better repair of ruptures in the therapeutic alliance, which facilitates therapeutic success and strengthens the relationship. Mentalization is a key factor in psychotherapy, as it offers a secure attachment relationship that helps regulate overwhelming emotions, provides a space to reorganize intrusive memories and make sense of the loss of attachment, and rebuilds a secure base, especially in children who have experienced trauma in the developmental stages. Therefore, the importance of promoting mentalization, especially through emotional education, is highlighted, as it could improve psychosocial well-being at a collective level.