Sentit Tecnopolític del Ritme i la Velocitat

Abstract

Aquesta tesi desenvolupa el concepte de sentit rítmic per examinar la condició tecnopolítica contemporània, investigant així com els fluxos d'informació i les temporalitats algorísmiques modelen la nostra experiència quotidiana. Partint del pensament de Lefebvre sobre el ritme i l'espai, la recerca proposa una trialèctica del sentit amb l’objectiu d’analitzar com el biopoder vibracional opera a través de la modulació pre-cognitiva dels camps d'intensitat que configuren la nostra experiència. Aquesta trialèctica s’articula en les dimensions sensorial-perceptiva, significativa i orientadora. Per a examinar com l'acceleració tecnològica genera una “arrítmia normalitzada” que compromet la nostra capacitat de produir espais diferencials, s’adopta un enfocament interdisciplinari i es proposa l'escolta diferencial situada com a pràctica política- poètica. Juntament amb una comprensió post-humana de la intercorporalitat, l’escolta diferencial situada vol cultivar formes de ressonància que habiten els marges dels règims dominants per viure críticament els camps vibracionals contemporanis i imaginar formes de convivència més sostenibles. La tesi contribueix als debats sobre la filosofia de la tecnologia i la necessitat d'un temps no instrumentalitzat que permeti articular espais genuïnament polítics en la quotidianitat digital.

This thesis develops the concept of rhythmic sense to examine the contemporary technopolitical condition, investigating how information flows and algorithmic temporalities shape our everyday experience. Building on Lefebvre's thought on rhythm and space, the research proposes a trialectic of sense aimed at analyzing how vibrational biopower operates through the pre-cognitive modulation of intensity fields that configure our experience. This trialectic is articulated in three dimensions: sensory-perceptive, significative, and orienting. To examine how technological acceleration generates a "normalized arrhythmia" that compromises our capacity to produce differential spaces, an interdisciplinary approach is adopted, proposing a situated differential listening as a political-poetic practice. Together with a post-human understanding of intercorporeality, situated differential listening seeks to foster resonant relationships that exist at the peripheries of mainstream technological systems. This approach allows for a critical engagement with contemporary digital environments whilst creating possibilities for more sustainable modes of collective existence. The thesis contributes to debates on the philosophy of technology and the necessity of a non-instrumentalized time that allows for the articulation of genuinely political spaces in the digitalised everyday life